21/05/2017

Diumenge 21 de maig ens vam retrobar de nou per salpar cap a mar obert en una nova sortida del projecte “Foto-identificació: Balenes i dofins al litoral català 2017”. Però aquesta no era una sortida com la resta, en aquesta ocasió érem dos vaixells (l’Alció des del Garraf i el Bella Lola 2 des de Vilanova) els que sortiríem a la recerca de cetacis i per recollir dades pel nostre estudi. Les tripulacions de voluntaris i simpatitzants estaven formades per: en David, Adrià, Andrea, Roger, Marta, Mònica, Ariadna i Ferriol com a acompanyants; a més de l’Anna, la Laura, la Montse i el Gonzalo com a voluntaris a l’Alción; en el Bella Lola 2 s’embarcaren Oliver, Mireia, Noèlia, Xavier i Marc, com acompanyants, juntament a l’Eli, Natàlia i David com a voluntaris de Cetàcea.

Amb l’objectiu d’optimitzar les possibilitats d’albirament i l’esforç de navegació, els nostres experts patrons dissenyaren un transecte en paral·lel que ens va permetre cobrir una àrea molt major mentre manteníem la comunicació per ràdio. La sortida de port es va fer de manera quasi simultània. Després del briefing, en el que vam parlar del nostre projecte d’estudi, dels animals que habiten la zona i d’algunes de les problemàtiques que els afecten, la tripulació d’ambdós vaixells es va disposar en actitud de vigilància, ja que el bon estat de la mar feia presagiar que aquesta seria una sortida amb molta activitat. No ens vam equivocar.

Quan no passaven ni dues hores d’haver salpat, l’Alción es va trobar amb un bon grup de dofins llistats. Aquests es mostraren molt juganers i van passar una bona estona interactuant amb nosaltres. A més, l’aigua estava com un plat i ens permetia, a ambdues espècies, guaitar-nos mútuament amb tota tranquil·litat. Alguns tripulants mai havien pogut contemplar cetacis en llibertat i tots van romandre bocabadats per la màgia que trameten els cetacis amb la seva mirada. Sona a tòpic, però no pot ser més cert: alguna cosa es remou en la nostra consciència quan un animal salvatge ens mira amb genuïna curiositat. Ens fascina que els nostres acompanyants puguin experimentar aquesta sensació única e inoblidable, doncs sabem que és el millor argument per què s’interessin i es preocupin per la protecció, defensa i estudi d’aquestes fascinants criatures.

Després d’uns minuts que ens van semblar segons, els dofins s’allunyaren del nostre rumb i nosaltres vam prosseguir la travessia. En les hores següents vam poder guaitar de prop peixos lluna (que s’alimentaven dels nombrosos sifonòfors Velella velella), bancs de tonyina i aus marines com baldrigues balears, mediterrànies i cendroses. Aquestes darreres s’albiren cada cop en major número, doncs arriben en aquesta època dels seus llocs d’hivern per estiuejar a les nostres costes.

Cap a les 12, des del Bella Lola 2 ens informaren que acabaven de tenir una altra trobada extraordinària. En aquesta ocasió es tractava d’una gran tortuga babaua (Caretta caretta) qua van albirar mentre s’assolellava plàcidament a la superfície. Aquest any estem tenint molta sort: amb aquest comptem amb quatre albiraments de tortuga babaua, fet per desgràcia realment excepcional actualment.

Poc després, ambdós vaixells vam confluir en una divertida trobada en la que vam aprofitar per saludar-nos de viva veu enmig del mar, després de lo qual vam posar rumb als nostres ports respectius.
Amb l’arribada del migdia, els tripulants aprofitaren per menjar i descansar, doncs la feina de guaitar cansa més del que sembla. Així que mentre alguns feien la migdiada, altres es dedicaven a enraonar animadament sobre diversos temes. Només els nostres patrons i voluntaris més inesgotables es mantenien alertes per si la mar ens portava alguna sorpresa.

Sobre les 15:30 l’Alción va donar l’alerta: Un nodrit grup de dofins llistats van tornar a apropar-se a l’embarcació. Però aquest cop, a més, es van dedicar a donar un autèntic recital de salts i cabrioles. No és habitual veure salts d’aquesta alçada o d’esquena en aquesta espècie. Però al nostre voltant no deixaven de repetir-se sèries d’acrobàcies que ens van deixar bocabadats. L’espectacle es va perllongar uns 30 minuts, deixant-nos embadalits després d’aquesta exhibició d’energia i agilitat.

Vam prosseguir la travessia sense cap novetat més; el Bella Lola 2 va tenir alguna trobada fugaç amb dofins aïllats i més tard una altra bonica demostració de salts i piruetes d’un altre grup d’uns deu dofins llistats. Mentre a bord del Bella Lola 2 gaudien del darrer espectacle de tornada a port, l’Alción es va trobar amb una altra inesperada aparició. A la llunyania vam albirar el que semblava un llom fosc d’un rorqual. Vam virar cap allà per intentar prendre una imatge més propera, i al apropar-nos la nostra il·lusió va decréixer mentre creixia la nostra sorpresa. El “rorqual” en realitat era una enorme canonada de plàstic d’uns 5-6 metres que surava a la deriva. Com marquen les normes de navegació, de immediat vam donar part a Salvament Marítim: Vam comunicar per ràdio la nostra posició i vam començar la “guàrdia” per evitar perdre de vista l’objecte i que pogués ocasionar un greu accident en cas de col·lisió.

Després de la retirada per part d’una llanxa ràpida de Salvament Marítim, vam poder prosseguir amb el nostre periple de retornada a terra. En aquest moment la tripulació, esgotada per les hores de navegació, ja va preferir restar reposant mentre s’obrien nous debats o es repassaven vivències d’aquesta i d’altres travessies. Un dels millors moments de les nostres sortides és aquest enriquidor intercanvi de idees i experiències en el tram final de tornada a port. Vam arribar ben entrada la tarda, esgotats, però un cop més, amb la immensa felicitat que dona el sentir-se extremadament afortunats de poder contemplar de primera línia la bellesa, energia i felicitat que trameten els animals salvatges, lliures i sense barreres. Vivint les seves vides a la seva llar: La Mediterrània.