28/05/2017

Sortim a l’hora prevista del port de Garraf, el nostre experimentat capità, el David, va deixar la bocana del port poc després de les nou. El nostre equip de Cetàcea, el Ricard i l’Eva comptàven amb la companyia de la Pepa, l’Emili, l’Emma, ​​el Jordi, el Sergi, la Susanna i l’Andrea, estudiant en pràctiques tutorada per Cetàcea que està realitzant el Treball Final de Grau.

Després d’unes recomanacions de seguretat i unes explicacions molt interessants sobre el relleu submarí de la Mediterrània per entendre la seva evolució al llarg de la història, l’equip de Cetàcea, l’Eva i el Ricard, van explicar a la tripulació el tresor de diversitat que tenim al nostre mar, les espècies que podem trobar a la Mediterrània i les que s’albiren amb més freqüència.

El dia era clar amb una mica de vent i mar de fons del dia passat. Al poc temps de sortir de port, vam poder gaudir de la vista dels xatracs, les baldrigues Balear i cendrosa, que solcaven les ones com si les acariciessin. A més de gavians argentats, un grup de tonyines frenètiques, fins i tot algun paràsit i algunes gavines corses.

Quan portàvem una hora i mitja navegant cap als canons de Morras-Berenguera, ens va embolicar una intensa boira inesperada que dificultava enormement la visualització. Tot i això, a uns 20 metres de distància, una mica passades les 10,30 del matí, va aparèixer un grup format per tres dofins mulars, molt característics, un d’ells portava l’aleta caiguda cap a l’esquerra, un fet realment peculiar , poc comú, un altre tenia una taca blanca a l’aleta dorsal. Aquestes característiques, resulten idònies per a la seva posterior Foto-Identificació, ja que són, característiques perdurables i singulars. Quan van aparèixer relativament a prop del vaixell, el nostre patró, va fer les maniobres oportunes seguint estrictament la normativa per a la navegació responsable amb cetacis, d’aquesta manera vam poder realitzar algunes fotos de les seves aletes dorsals sense alterar el seu comportament.

La seva aparició va ser bastant fugaç i la visibilitat era pràcticament nul·la, no vam tenir molt temps per poder realitzar fotos de les seves aletes dorsals.

Vam canviar de rumb per tal de sortir del banc de boira però, no va ser possible, així que, vam decidir tornar a port sobre la una.

L’equip de Cetàcea va congregar de nou a la tripulació a les tres per si les condicions milloraven per tornar a intentar-ho. A aquella hora, les condicions havien canviat de forma substancial, ja no s’apreciava boira i el mar, estava molt més calmat. No vam trigar a deixar anar amarres i fer-nos de nou a la mar. Aquesta vegada, als canons dels Clots. Després d’una hora i mitja, diversos membres de la tripulació, van poder veure molt llunyans, un grup d’uns cinc dofins mulars dividits en dos subgrups. L’albirament, va tornar a ser molt fugaç, no vam poder establir més contacte visual i els vam perdre a la llunyania.

A la tornada vam tenir la sort de veure una tortuga babaua (Caretta caretta), catalogada en perill segons la UICN (Unió Internacional per a de la Conservació de la Naturalesa). Es tractava d’un exemplar juvenil, encara s’apreciaven les espines de la seva closca, estava surant a l’aigua. A vegades ha passat, que la gent les agafa pensant que tenen algun problema i, la veritat és que està perfectament, cal deixar-tranquil·les, el que estan fent és descansant o activant-se amb la calor. Recordem que són animals poiquiloterms, és a dir, no poden regular si temperatura, per tant necessiten aquests moments de descans per escalfar-se. Els navegants haurien de tenir cura de no passar per sobre, ja que en alguns casos pateixen les conseqüències amb les hèlixs, a part de la contaminació i la seva captura incidental que també afecta les seves poblacions.
La tortuga que trobem, estava al costat d’un grup de curiosos organismes de la classe dels hidrozous, meduses, coneguts com velelles. Recordem que les meduses formen part de la dieta d’aquests animals.

Quan una embarcació es troba amb a tortuga marina, es recomana que ho comuniquin a la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, omplint una fitxa d’albirament que ells mateixos proporcionen, ja que així es contribueix a un coneixement més gran d’aquestes espècies. És molt important recordar, que quan tinguem la sort de trobar-nos amb aquests animals no se’ls molesti i es segueixi la normativa establerta.

Durant les dues sortides vam poder apreciar a gairebé una desena de peixos lluna que semblava que ens estiguessin marcant la trajectòria del vaixell.
Aproximadament a les set de la tarda, vam arribar a port. La nostra aventura havia finalitzat, tot i els contratemps, vam poder tornar a il·lusionar-nos amb els éssers que van sortir al nostre pas durant les sortides. Aquesta sortida, ens va convidar una vegada més, a fer una reflexió sobre el llegat que volem deixar a les futures generacions. La solució està a les nostres mans. De nosaltres depèn conservar aquesta riquesa de vida, aquesta biodiversitat. no pot haver-hi millor inversió. Fem-ho possible!

Gràcies a tots els que ens vau acompanyar i per suposat al nostre capità.