24/6/2018
De nou estem reunits al port de Garraf a les 9 del matí. La tripulació externa formada pel Carlos, la Maria, la Nuria, la Montse, en Camil, l’Esther i l’Àlex. Com a tripulació de Cetàcea: la Natàlia com a fotògrafa, la Tània pilotant el dron, la Laura com a encarregada de protocol i com a patró de l’embarcació, l’Alcion, en Fernando.
Les expectatives eren molt altes, anàvem a una zona on podíem trobar fins i tot caps d’olla. Però aquesta temporada de maig a juny ens ha jugat males passades , i una d’elles va ser en aquesta sortida. Encara que la previsió no assegurava una mar plana, no ens esperàvem que la força del vent aixequés tantes cabretes com per dificultar l’albirament. Gairebé des de la sortida ja vam començar a tenir problemes per l’estat de la mar. No obstant, vam poder albirar moltes gavines.
Sempre conservant l’esperança que al llarg de la jornada baixés la força del vent i per tant l’onada i els cabretes, continuem cap a la zona de destí, un canó on podem trobar diverses espècies com el cap d’olla gris, dofins llistats, catxalot, dofins comuns, caps d’olla comuns… però l’escuma blanca ens fa donar nombroses falses alarmes.
En un moment determinat, un peix espasa salta per dues vegades. És la mostra, de nou, de que el mar està viu però no lliure de donar-nos sorpreses com la d’avui, de no albirar pràcticament res.
No obstant, la navegació es fa molt agradable amb l’expert patró duent un veler per la superfície d’un mar una mica enfadat. La tripulació es limita doncs a gaudir d’una navegació intensa però autèntica, la unió de l’aigua amb el vaixell. Ens passen algunes meduses per fer-nos veure que ser-hi, hi són.
I la tarda passa com el matí: amb estones de becaines, altres de xerrades, i unes molt divertides amb bromes i anècdotes dels que estem al vaixell. El menjar i el beure no falten, per agafar forces i energia; i així anem tornant després de comprovar que la força del vent no té pinta de baixar. Tornem a port amb la relaxació d’haver estat gaudint del mar, amb el cansament d’haver estat tot el dia mantenint la posició del cos pel moviment del vaixell. I una mica amb la decepció de no haver pogut veure cap cetaci.
Però hem de ser conscients que així es comporta la natura quan és autèntica: ens dona el que té en aquell moment, no hi ha trucs que ens facin veure el que volem com i quan ho volem. Per sort, el premi a això és disposar dels animals on han d’estar, a casa seva i lliures d’anar o venir on i quan vulguin. En això consisteix la llibertat.
