19/07/2020

Arribem al port a les 7:45h de la matinada on ja ens espera a l’Alcyon, el nostre patró, Fernando. La jornada d’albiraments s’espera interessant. Més si tenim en compte que el dia anterior, l’equip va poder albirar una de les espècies més esquives i difícils de trobar, el zífid o balena de Cuvier (Ziphius cavirostris). Ens acompanyen com a tripulació externa Natàlia Cànovas, Eva Martínez, Carla Alfonso i dos socis de la nostra entitat, Magalí Vanderveken i Aurelio Rodríguez Martínez. Pel que fa als membres de l’equip de recerca, com a responsables de fotografia acompanyen els ambientòlegs Abel Tomás i el Ricard Marcos, i pel que fa a la recollida de dades trobem a la veterinària Laura Almarcha i el biòleg l’Abraham Mas.

Abans de pujar al vaixell, els 4 membres de l’equip de recerca recorden i comenten el protocol amb les mesures de prevenció de la Covid-19, que tant la tripulació externa com interna han de tenir en compte.

Iniciem la sortida a les 8:20h, la Laura i l’Abraham comencen a recollir les dades ambientals (estat de la mar, força del vent, mar de fons, % de reflex del sol, nuvositat, visibilitat…). Les dades ambientals suggereixen que tindrem un matí amb unes condicions que ens poden facilitar l’albirament de cetacis.

L’Abel introdueix a la tripulació amb els objectius principals que persegueix la nostra associació i comenta les principals activitats i projectes de recerca que duem a terme des de l’entitat. A continuació, l’Abraham comenta quines són les principals espècies que podem trobar a Catalunya i concretament a la costa del Garraf. A més d’esmentar les principals característiques identificatives dels cetacis també incideix en les indicacions que ens poden permetre albirar amb més facilitat aquests animals. Un cop finalitzades les explicacions pertinents, tota la tripulació es distribueix pel vaixell i tota la nostra atenció es centra en buscar i identificar qualsevol indici o pista que ens indiqui la presència de dofins o balenes. Comencem a observar gran quantitat d’esquitxos a distàncies properes al vaixell, tanmateix no observem aletes que ens indiquin clarament la presència de dofins. Aquest fet ens fa pensar que molt probablement es tracte de tonyines.

A les 9:39 h  l’Abel i el Ricard que es troben a proa comencen a indicar amb el braç el lloc on creuen haver vist salts d’uns animals força més grans que unes tonyines. Veuen un salt força impactant. L’Abraham agafa els prismàtics i observa una aleta caudal en un dels salts on li sembla que es tracta d’un dofí (probablement un dofí mular). No observem més salts ni esquitxos, lloms o aletes. Ens apropem al lloc aproximat de l’observació. Tanmateix no trobem res. Tan sols més esquitxos de tonyines.

Continuem el nostre transsecte i l’Abraham comenta amb el Ricard que sorprèn el fet de no trobar gaires ocells marins. En aquest sentit, l’Abraham al llarg del transsecte anirà recollint les observacions d’ocells marins que es facin al llarg del dia.

Dues hores desprès, a les 11:29h la Laura i l’Abraham, obren novament la carpeta amb el protocol i les fitxes de recollida de dades ambiental per poder fer les corresponents anotacions. De sobte,  l’Abel que es troba a proa, albira dos Zífids de Cuvier!!! Ràpidament, la Laura i l’Abraham comencen a enregistrar les dades pertinents que permetin descriure l’albirament. Els zífids semblen estar parats duent a terme les seves respiracions. L’Abel i el Ricard intenten fotografiar de la millor manera tots dos individus. Pocs minuts desprès es submergeixen. Això ens fa pensar que molt probablement s’estaven alimentant. Mantenim el rumb esperat dels animals per intentar fer un nou realbirament. Tanmateix, som conscients que realbirar aquests animals serà força difícil, més si tenim en compte que aquests animals tenen un record d’immersió amb quasi 140 minuts seguits sota l’aigua. A més, no únicament tenen el record d’immersió sinó que també tenen el de fondària de tots els cetacis, gairebé 3000m. El fet que sigui una espècie discreta, esquiva i amb immersions llargues, ens permet entendre perquè molt probablement hem estat davant del cetaci més desconegut i difícil d’observar del Mediterrani. Sense cap mena de dubte, hem sigut molt afortunats.  D’altra banda, aquest albirament suggereix la importància de seguir recollint dades sobre aquests animals en el context del nostre projecte de foto-identificació així com de la necessitat de recollir dades a llarg termini d’espècies tant desconegudes com aquesta. Davant aquest albirament excepcional, l’Abraham pregunta al Fernando, quants anys fa que navega a la costa del Garraf i quants albiraments de Zífid de Cuvier ha tingut des de llavors.  Fernando comenta que desprès de 20 anys de navegació, aquest és el seu primer albirament de zífid.

Continuem el nostre recorregut. Tot i trobar-nos a profunditats força importants, no arribem a identificar cap indici d’activitat de dofins llistats (Stenella coeruleoalba), els quals solen ser fàcilment albirats tenint en compte que són els cetacis més comuns de casa nostra a mar obert. Travessem zones on en altres ocasions l’equip va arribar a albirar recentment grups de cap d’olla gris (Grampus griseus). Es tracta d’un cetaci que recorda al dofí mular de mida gran (arriba als 4m de longitud), però sense musell i d’un gris solcat de múltiples cicatrius fruit d’enfrontaments amb altres individus o amb algunes de les seves preses (cefalòpodes). Ara bé, no trobem cap indici de presència d’aquests animals.

Tot just abans de tornar a port, parem els motors del vaixell. La  Laura, l’Abel i l’Aurelio aprofiten per fer un bany a les aigües clares i netes que trobem. L’Abraham li recorda a l’Aurelio que s’està fent un bany en una piscina de més de 1000m de fondària. 

Reprenem la nostra marxa de tornada cap al port. Les condicions ambientals comencen a empitjorar i l’estat de la mar comença a complicar-nos la tasca de realitzar albiraments. L’Abraham comença a repassar els ocells marins albirats entre els quals trobem: la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), ocells de tempesta (Hydrobates pelagicus), gavià argentat (Larus michahellis) i la gavina corsa (Larus audouinii). 

Finalment, a les 17:25h arribem al port i tot i no haver observat grups de dofins llistats o mulars, tothom tenim guardat a la nostra memòria l’albirament de dos Zífids de Cuvier. Sempre ens recordaran que a la natura, els esdeveniments com aquests s’han de gaudir al màxim amb tots els nostres sentits i amb la màxima atenció,  ja que poden ser força excepcionals i durar molt pocs temps.