11/05/2014

Després d’una nit amb petits xàfecs, ens despertem al catamarà. Hem passat una nit molt tranquil·la a bord del vaixell. L’inexistent vent, només s’ha vist trencat pel soroll de les gotes de pluja que picaven contra la coberta. Quan sortim a la coberta , el dia se’ns presenta una mica nuvolós.

L’Anna, en Xavi, en Jofre, la Cèlia, la Ruth, la Noa i en Blai, ens despertem i anem a esmorzar. Tornem al vaixell i ja ens esperen l’Oriol, la Montse, l’Oscar, la Vanesa i la Clàudia.

Avui serà una sortida molt especial, doncs la Clàudia és filla de l’Oscar i la Vanesa, la Noa ho és de la Ruth i d’en Blai, i en Jofre i la Cèlia ho són del Xavi i l’Anna. Per ells serà la primera vegada que pujaran a un catamarà per veure si tenim la sort d’albirar algun cetaci.

Expliquem, sobretot als nens, les mesures de seguretat que cal seguir, i a les 09:30 sortim de port en direcció sud, en busca del primer transsecte. Aquest és el pla inicial, cal veure com s’adapten els petits a la navegació i si podem endinsar-nos mar endins. Dependrà d’ells.

El mar està totalment en calma. No hi ha onades. Els nens estan contents i ens sorprèn com accepten la navegació, i a unes 3 milles de la costa, en Blai veu l’aleta dorsal d’un dofí. Els nens s’exalten i els adults mantenim la calma. Està just al costat de la piscifactoria.

Ens apropem i veiem que es tracta d’un dofí mular (Tursiops truncatus). Solitari i, pel que sembla, buscant aliment. La seva natació és lenta, amb immersions llargues. Quan surt a respirar ho fa sempre per la mateixa zona, i sembla que la nostra presència no el destorba gaire.

Després d’una estona amb ell, decidim seguir navegant per veure si trobem altres cetacis. Ens endinsem i ens dirigim a les 15 milles que marca el transsecte. Durant la navegació cap aleta. Cap senyal de que per la zona hi ha cetacis. Tot i la mar plana com una bassa d’oli, no veiem cap aleta. Els únics animals que veiem són baldrigues, tant les mediterrànies com les cendroses, i mascarells que busquen aliment des del cel.

Seguim navegant i no trobem cetacis. Tot i això, la mar plana ens permet veure molts bots (Mola mola), i pels nens és una gran distracció a falta de dofins i balenes. Les fotos a aquests peixos trenquen la intranquil·litat de veure espècies marines.

Tots els ulls, tant dels adults com dels petits, estan buscant al mar. Però res, avui els dofins i els rorquals no es deixen veure.

De tornada, ens trobem amb una aleta molt petita, a la que segueix una altra just al darrera, a mig metre de la primera. En un primer moment pensem en dos bots junts, però ràpidament ho descartem i, pel moviment que realitza l’animal amb les aletes, ens adonem que es tracta d’un petit tauró. Ens afanyem a prendre fotografies, però en el moment de fer-les, s’immergeix i no el podem captar amb les nostres càmeres.

Amb l’ànim una mica caigut tornem a port. Els nens han vist un dofí, peixos bot i un petit tauró, però el regust de la sortida és una mica agredolç, ja que la il·lusió que encomanen els petits feia desitjar veure un gran grup de dofins i algun rorqual. De segur que en la propera sortida tindrem més sort.