02/07/2017
El 2 de juliol ens vam reunir per última vegada aquesta temporada al port de Garraf; ja que l’experiència d’anys anteriors ens ha mostrat que en els mesos de juliol, i especialment l’agost, ens costa més trobar cetacis. Així que amb aquesta sortida ens acomiadàrem del projecte de foto-identificació fins al setembre.
Com a tripulació voluntària del projecte ens van acompanyar: Merche, Carmen, Berta, Nacho, Núria i Fiona; com a tripulació de Cetàcea vam ser: Fernando com a patró, Jordi com a càmera i finalment Lidia i Montse com a responsables d’anotació del protocol.
El cel estava totalment clar i el sol era enlluernant; el vent que va bufar amb força dies enrere, va netejar l’atmosfera permetent-nos veure amb molta nitidesa a més distància de l’habitual. Però el mar, encara que l’onatge no era excessiu, estava una mica picat i costava discernir les possibles senyals de presència de cetacis entre les blanquinoses crestes de les onades.
Vam començar a sospitar que seria molt complicat veure dofins si no millorava l’estat de la mar i conforme passaven les hores, el vent incrementava la seva intensitat dificultant encara més l’albirament.
De tant en tant un salt aïllat ens tornava les esperances de veure cetacis, però ràpidament s’esvaïen en comprovar que els salts no tornaven a repetir-se.
La nostra tripulació no es donava per vençuda i continuava mirant l’horitzó, intentant trobar esquitxades, aletes o lloms entre les ones. L’esforç ens va permetre veure una cosa que de no haver estat alerta hauria passat totalment desapercebuda: Núria, premi a la millor albiradora del vaixell, va veure una ombra dins l’aigua que va resultar ser un dofí llistat adult que va passar fugaçment per davant del vaixell. Ho vam veure pocs segons i va desaparèixer; tot i així, gràcies a l’avís de Núria tota la tripulació va poder-lo contemplar.
Per finalitzar la sortida i celebrar el final de temporada, vam decidir donar-nos una capbussada refrescant. Ens vam acostar a una caleta i part de la tripulació ens vam llançar al mar per fer una mica d’snorkel. Després del bany vam posar rumb a port i mentre conversàvem, assecàvem la nostra pell al sol.
La fauna aquesta vegada no ens va permetre admirar com en la majoria de les ocasions, però això ens recorda que és així com ha de ser. És el que passa en ocasions quan gaudeixes de la vida en llibertat. Els dofins decideixen si es deixen veure o no, si s’acosten a proa o no, si es queden 3 segons o 20 minuts al teu costat. Pot ser decebedor si no apareixen, però és una experiència increïble quan s’acosten, juguen a proa i et observen. Interactuen amb tu sense cadenes, sense barrots, sense xantatges… simplement perquè són lliures i volen ser-hi.
