09-06-2019
Arribem a port a les 8 del matí, llestos per a salpar. La nostra tripulació està formada per Eva, Victor, Imma, Albert, Helena i Fede. Com a voluntaris de Cetàcea anem Fran, pilot voluntari de dron, juntament amb el seu ajudant Roc, Silvia com a fotògrafa, Montse com a encarregada del protocol i David com a patró.

Avui el cel està totalment encapotat, hi ha un onatge de més de mig metre d’altura i el mar és color plomís, però els amants del mar que ens acompanyen estan molt motivats i atents a qualsevol senyal que pugui indicar presència de cetacis. La primera sorpresa que ens regala el mar és un esbart d’aproximadament 15 ocells de tempesta (Hydrobates pelagicus), que semblen estar alimentant-se en la superfície i que rares vegades es poden veure en grups tan nombrosos.

La navegació no és senzilla ja que hi ha prou mar de fons, els ànims de la tripulació comencen a decaure perquè van passant les hores i els cetacis no es deixen veure, però quan ja gairebé són les tres de la tarda algú crida dofí!!

Els ànims reviuen en el vaixell de sobte! Hi ha tres dofins ratllats (Stenella coeruleoalba), un d’ells és una cria que no se separa de la seva mare, però es mantenen a una distància prudencial del vaixell, possiblement a causa de la presència de la cria. Després de veure que persisteix una conducta esquiva en ells i que no s’acosten massa al vaixell decidim seguir el nostre camí per a no importunar-los.

A penes transcorre mitja hora des que deixem als dofins, quan comencem a veure esquitxades al lluny, ens dirigim cap a elles, veiem salts i unes aletes grans. No hi ha dubte, són Caps d’olla grisos (Grampusgriseus). Quan ens acostem una mica més veiem que no estan sols, hi ha també un grup de dofins llistats saltant al seu voltant. Els Cap d’olla grisos estan clarament reposant en superfície. Un grup de 4  Cap d’olla grisos  molt cohesionat i 3 o 4  Cap d’olla grisos  més allunyats i dispersos entre ells. Els dofins llistats es posen a fer salts a tota velocitat en la nostra proa, són un grup d’uns 10 dofins. Intercalen el seu espectacle de salts entre el nostre vaixell i el grup de  Cap d’olla grisos.

Els calderones s’acosten al vaixell encara que mantenint una distància prudencial, parem el vaixell i comença la interacció entre espècies. D’una banda els llistats continuen saltant, realitzant piruetes i nedant al nostre al voltant i al costat dels  Cap d’olla grisos .

Els  Cap d’olla grisos, al seu torn es mantenen en superfície, descansant, de tant en tant realitzen alguna breu immersió, treuen el seu cap de l’aigua mentre ens observen o bé treuen la seva cua de l’aigua totalment, mantenint-la en la superfície mentre la mouen suaument de costat a costat.

Nosaltres els observem a tots amb cara d’al·lucinats, amb un somriure d’orella a orella, realitzant fotografies i gravant sense parar, aquesta trobada entre espècies i aquests comportaments ostentosos, jocs i comunicació no té preu!

Després d’una estona amb ells decidim dirigir-nos de nou a port, molt al nostre pesar deixem enrere als Cap d’olla encara que el grup de llistats ens acompanya una bona estona més saltant en la nostra proa.

Estem totalment satisfets i es veu en les nostres cares. Ha valgut la pena tant l’espera com el mar de fons. Hem viscut una experiència inoblidable! Ens portem imatges increïbles tant en les nostres càmeres com gravades en les nostres retines. Una vegada més, el nostre mar és un tresor.