10-06-2019
Ens trobem al port de Garraf amb tots els aventurers. Aquest cop salpem puntuals a bord de la Esmeralda, un preciós veler capitanejat per Jorge. La tripulació externa està composta per Anna, Anabel, Blanca, Daniel, Josep Ramon, Judith, Laura, Maribel i Pablo. Els voluntaris de Cetàcea, aquest cop són Ricard com a fotògraf i Laura com a responsable del protocol.

El dia es presenta en general assolellat, tot i que amb alguns núvols que no ens dificulten l’albirament. No així l’estat de la mar, amb un mar de fons que ens impedeix atalaiar amb comoditat. Però per al gran equip d’aventurers això no resta il·lusió i energia per començar a albirar amb avidesa prismàtics en mà.

La ruta establerta per a aquest dia promet oferir alguna espècie de cetaci; tot i així, de moment veiem aus marines i un enorme peix lluna que ha de fer gairebé un metre de diàmetre, amb la boca oberta. A mig matí apareixen cabretes, escuma blanca a la superfície que ens dificulta encara més l’albirament.

El dia continua tranquil. La tripulació xerra repartida per tota la coberta, gaudint d’un meravellós dia de navegació. Tot d’una, per babord apareix una tortuga babaua (Caretta caretta), però de seguida es submergeix i no ens dóna temps de prendre ni tan sols una imatge del seu caparró i la seva closca.

Seguim rumb a port, i a la hora apareixen una parella de dofins mulars que viatgen a una velocitat considerable; ens passen per estribord a una certa distància, i ens ignoren completament. Tot i que no és un comportament freqüent, per sort aquests dofins estan en la seva llar i no estan sotmesos a cap horari ni obligació. Senzillament, viuen lliures la seva vida. Aquesta vegada no han volgut acostar-se a l’embarcació i nosaltres volem i hem de respectar aquesta decisió. Així i tot, ens vam mostrar francament decebuts per no haver pogut gaudir de la seva companyia, però som conscients que estem en un vast mar i que són ells els que decideixen. I ens alegrem d’això.

Prosseguim la volta a port, i no deixem de veure, i és una cosa que lamentablement forma part del dia a dia de cada sortida de navegació, plàstics de diversa forma i mida: globus, caixes de poliexpan, ampolles de vidre i de plàstic … tot el que consumim, no reciclem i llencem de qualsevol manera, acaba al mar d’una manera o altra. Es calcula que el 80% de les escombraries marines ve de terra. I en superfície només veiem menys del 20% de tots els residus que van al mar, la resta està dipositat al fons marí o està submergit flotant enmig de l’aigua. És molt trist la dada que, si seguim a aquest ritme, al 2050 hi haurà més plàstic que peixos en els oceans.

Arribem a port amb una temperatura envejable i amb una barreja de satisfacció pel gran dia de navegació conversant amb nous amics, i de petita decepció per no haver aconseguit veure dofins en tota la seva plenitud. Així i tot, les promeses de tornar a veure’ns per a una nova sortida dibuixa un somriure a les nostres cares. El sol segueix il·luminant i escalfant la nostra pell i ens portem a casa l’olor de salnitre i les vivències d’un altre gran dia en companyia dels meravellosos animals marins.