18-10-2020
Diumenge de tardor, un dia assolellat i som al port de Garraf, protagonitzant una nova sortida per recollir dades per a l’estudi que portem realitzant des de fa ja 8 anys. Ens trobem davant del Club Nàutic i aquest cop la tripulació externa està formada pel Carles, la Clara, la Luisa, la Maria, la Marta i el Rafael. Com a membres de la tripulació interna: David com a patró del veler Alcyon, l’Oriol com a fotògraf, i la Montse i la Laura com a observadores i anotadores.
Salpem carregats d’il·lusió. S’espera un dia de navegació molt tranquil, la previsió de les condicions de la mar són bones, i això ens assegura la possibilitat de realitzar albiraments amb més facilitat. Posem rumb al transecte marcat per a aquesta jornada, i de seguida comencem a veure les primeres aus marines. Aquestes apareixeran durant tota la jornada, satisfent les expectatives dels ornitòlegs del grup. Així, ens trobem que ens sobrevolen gavines capnegres, gavines corsa, baldrigues cendroses, baldrigues petites, mascarells o paràsits grans. També ens trobem a alguns individus reposant a la superfície de l’aigua.
Així, va passant el matí sense que aparegui cap senyal que ens faci sospitar de la presència d’algun cetaci al nostre voltant. Un llom, una aleta, alguna salpicada a la superfície de l’aigua, un buf de vapor d’aigua característic dels cetacis quan surten a superfície a respirar. Els cetacis són animals que, encara que passin la seva vida dins de l’aigua, són mamífers marins que tenen una respiració pulmonar. Necessiten, de tant en tant, sortir a la superfície a agafar l’aire necessari per a subministrar oxigen a tots els òrgans del seu cos. I quan arriba l’hora en què pensem en menjar, i ja portem una bona estona en un dels canons, de cop i volta veiem que per la proa del vaixell, molt lluny, apareix un buf de vapor d’aigua. Això ens indica que estem albirant un cetaci dels grans, però pot ser catxalot, rorqual, zifid de Cuvier, fins i tot caps d’olla … Finalment, resulten ser un parell de preciosos zífids de Cuvier, que surten en dues ocasions a respirar i finalment es submergeixen.
Posem cronòmetre en marxa per saber el temps d’apnea que emprearan. Depèn de l’activitat que estiguin fent, els zífids poden estar fins hores sota l’aigua sense aparèixer per superfície. El mes passat es va publicar el rècord d’apnea per a aquesta espècie, i va ser de 3 hores i 42 minuts, cosa que va superar a el record de més de dues hores que van comptabilitzar el 2014. En el nostre cas, vam tenir la sort que als 25 minuts van tornar a sortir, deixant-se veure i fotografiar, i després de tres respiracions, van tornar a submergir-se. Així fins a tres vegades, la tripulació externa va poder gaudir de l’estrany albirament d’aquesta espècie de cetaci, el Ziphius cavirostris.
Seguim el rumb traçat, i poc després donem el senyal d’alarma de nou: unes aletes bastant grans apareixen per estribord. Finalment és una família de caps d’olla grisos o dofins de Risso (Grampus griseus), amb cries i juvenils. Com de costum en aquesta espècie, alguns estan reposant a la superfície de l’aigua, altres estan nedant molt tranquils, fent les delícies de la tripulació externa, i la del nostre fotògraf, que pren imatges sense parar de les aletes dorsals per incloure-les al catàleg de l’estudi de foto-identificació. A més de fer la nostra feina: fotografiar i prendre dades tant ambientals com de comportament i de la presència d’individus joves o cries, de el rumb que segueixen i de moltes altres dades, tenim temps de gravar en vídeo a aquests meravellosos animals.
Moltes sensacions recorren el nostre cos i la nostra ment quan tenim davant a aquests bellíssims dofins de 3 a 4 metres de longitud; quan veiem com ens observen, quan escoltem la seva respiració. Poder estudiar el seu comportament, saber que les dades que recollim serviran per, en un futur, mostrar que en les nostres aigües hi viuen éssers meravellosos i que hem de protegir-los, fa que encara posem més interès a realitzar la nostra tasca. Després d’anotar tot el necessari i realitzar les fotografies que s’han de prendre, decidim prendre rumb de tornada, perquè el temps se’ns ha tirat a sobre amb aquests dos albiraments, i ara ja entrem en una època en què comença a fosquejar més aviat .
Anem tornant, quan tornem a albirar aletes de la mateixa mida, a la zona, tornen a ser caps d’olla grisos, que considerem un subgrup del grup anterior, ja que estan molt junts en el temps. Prenem les fotografies necessàries i prenem les dades que volem obtenir, i seguim rumb a port. No sense abans, albirar un grup de dofins llistats (Stenella coeruleoalba) que vénen cap al veler, estan un moment nedant al seu costat, i finalment marxen. No podem estar més contents per la jornada d’avui; 3 espècies de cetacis diferents, juntament amb nombroses aus marines.
Tornem a port fosc ja. Un altre regal de la mare natura: mentre es va ponent el sol rere els núvols i a punt d’amagar-se, el cel es torna rosat, i la llum que ens il·lumina d’un to entre groguenc i rosat al costat de les aigües que han adquirit un to blau metal·litzat, fa que ens meravellem de l’espectacle que, de nou, ens brinda el mar i els seus habitants.
