15/10/2017

El passat diumenge 15 d’octubre ens trobàvem a les 8:45 al Port del Garraf, la meteorologia prometia molt, gràcies a que no estava previst vent i no teníem mar de fons. D’aquesta manera vam salpar la tripulació formada per Carme, Anna, Maria i Jordi, que ens acompanyava per gravar el treball realitzat en les sortides del projecte de foto-identificació; i l’equip de Cetacea: Eva, Montse, Laura, Vicki, David, Anna i Ricard.

Quan tot va estar preparat, a mesura que ens endinsem al mar, es van fer els respectius briefings de seguretat i divulgació. Les condicions meteorològiques eren perfectes, així que vam assumir l’objectiu de recórrer el màxim de milles possibles.

El dia avançava i apareixien les sempre presents aus marines, com l’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) dels que vam poder observar més de 20 individus. En el camí també ens vam trobar amb un parell de peixos lluna, que aprofitaven la calma de les aigües per alimentar-se i assolellar-se en superfície.

Una primera alerta ens va fer aixecar a tots, però per a la nostra sorpresa es tractava d’una tortuga babaua (Caretta caretta). Aquesta, en concret, estava ronsejant en superfície. Quan ens vam aproximar a ella s’apreciaven signes de debilitat i algun tipus de patologia en el seu ull dret; no obstant el més sorprenent va ser el banc de llampugues (Coryphaena hippurus) que nedava sota d’ella. Aquests peixos pelàgics són extraordinàriament bells i solen vagar sota d’objectes que porten molt temps surant a mar obert.

A les 14:30 vam arribar al límit de la travessia i vam iniciar el retorn a terra sense novetats; però a la poca estona, a una certa distància de la proa, la Montse va albirar una bufada de cetaci. Per la mida, vam pensar que podria tractar-se d’un rorqual, però a mesura que l’animal s’acostava vam observar la inconfusible figura d’un catxalot (Physeter macrocephalus). Increïblement, es va acostar al vaixell mantenint-se en paral·lel a nosaltres i traient el cap de l’aigua, en actitud de “spyhopping”, per observar-nos. Finalment va iniciar una immersió profunda mostrant la seva característica aleta caudal abans de submergir-se per complet.

Després de veure un parell de vegades més al catxalot a la llunyania, vam decidir reprendre el nostre camí per arribar a port a l’hora prevista. Les nostres cares mostraven un radiant somriure de felicitat. Per a tots va ser la primera vegada que vèiem aquesta espècie i la primera vegada que es registrava dins el projecte de foto-identificació de l’Associació Cetàcea. Cal recordar que la població de catxalot al Mar Mediterrani està en perill d’extinció i que constatar la seva presència a les nostres aigües és de màxima importància per avançar en pos d’una major protecció.

En el camí de tornada un petit mosquiter comú (Phylloscopus collybita), ens va acompanyar a bord, segurament descansant de la seva migració cap a terres més al sud, i aprofitant per alimentar-se cada vegada que veia un insecte.

Quan ja ens aproximàvem a port, el Ricard va veure des de la proa un grup de dofins que va canviar ràpidament de rumb per apropar-se a nosaltres. Vam poder confirmar que es tractava d’uns 15 individus de dofí mular (Tursiops truncatus). Es van mostrar molt sociables i es van mantenir llarga estona nedant i saltant al costat de la nostra embarcació.

Un cop vam aconseguir captar les necessàries imatges d’aletes dorsals per al projecte, vam tornar al nostre camí per recórrer el tram final fins al port. Les cares de la tripulació mostraven la inigualable satisfacció d’haver viscut aquesta jornada històrica.