4/11/2018
Ens trobem un altre diumenge de tardor al port del Garraf per seguir amb el Projecte de fotoidentificació de cetacis. Un dia assolellat però amb vent ens augura una aventura nàutica que tornar a gaudir. Així que ja de bon matí ens trobem amb la tripulació externa, aquesta vegada formada pel Jordi, Montserrat, Eva, Robert, Roser, Marta, Anna i Darren, tots de l’associació ADENC (Associació Per La Defensa I L’Estudi De La Natura ).
El Alció salpa puntualment. Al seu comandament, el patró Fernando, i com a equip de Associació Cetàcea Ricard com a fotògraf i observador i Laura com a observadora i anotadora. Ja des que sortim de port veiem que hi ha un vent que aixeca l’aigua de la superfície del mar formant escuma blanca, el que anomenem “borreguets” i que ens dificulta bastant l’albirament de qualsevol espècie d’animal marí. No obstant això, l’obstinació d’aquest gran equip és molt gran, i seguim atalallant l’horitzó a l’espera de qualsevol altre signe de cetaci.
Mentrestant, gaudim de les aus marines, i no deixem de veure preciosos i enormes mascarells, tant volant com posats sobre la superfície de l’aigua. Gavines corsa, capons reials, són altres de les espècies que anem admirant, fins que, després de baixar la força del vent i desaparèixer els borreguets, una família de dofins mulars (Tursiops truncatus) fan la seva aparició a una distància considerable. El seu comportament fa pensar que estan alimentant-se. Mantenim la distància de seguretat baixant velocitat i anant sempre paral·lels a ells, i podem veure que hi ha alguna cria que va donant salts amb les seves mares, traient completament el cos per sobre de la superfície. 
Uns quants exemplars adults es van acostant a l’embarcació, fent les delícies de la tripulació, que no deixa de meravellar-se davant la bellesa d’aquests animals tristament coneguts per la seva relació amb els delfinaris. Tothom pot constatar la diferència de comportament de mulars en llibertat o en captivitat, i quan veus la velocitat de natació a la qual van al mar, t’adones que tancar un dofí en una piscina és una barbaritat. Després de deixar-nos sorpresos amb diversos salts tant horitzontals com verticals, acostaments a l’embarcació i mirades cap a la tripulació, els dofins segueixen la seva vida i nosaltres seguim rumb a intentar albirar més cetacis. Però seguim veient més mascarells, i un parell de peixos lluna en superfície.
En algun moment l’aigua sembla que bull; són 
bancs de peixos a la superfície. Decidim que ja és hora de tornar a port.
I arriba un dels moments més bonics de la jornada: quan la tripulació torna exhausta però feliç d’haver vist bells animals marins, i ens reunim per parlar sobre l’experiència viscuda i sobre desenes de coses que ens distreuen la volta a port. Rialles, converses i descans per a un dia rodó.
Donant les gràcies de nou, cadascú en el nostre interior, de la sort que tenim de poder viure aquestes experiències i compartir-les amb persones meravelloses. En tornar a port, una bonica posta de sol ens fa tornar a meravellar del que la mare natura ens lliura cada dia de la nostra vida.
