02/08/2015
Ahir, diumenge dia 2 d’agost, vam sortir per fi a navegar acompanyats d’amics de Cetacea i a més, es va tractar d’una tripulació molt especial (Carla, Laura, Txell, Marina N. i Marina B.), ja que la majoria d’elles col·laboren com a voluntàries en l’elaboració del catàleg de foto-identificació i totes elles ja són habituals en les nostres sortides, ajudant-nos així a finançar i a fer possible el projecte.
Com a patró vam poder gaudir de l’experiència marinera i els coneixements de naturalesa d’en David que, a més d’organitzar les activitats en Depana, ha aconseguit trobar el temps i les ganes d’ajudar-nos a realitzar el nostre projecte.
A més d’afortunats en companyia, vam ser afortunats en meteorologia ja que, tot i les pluges durant els dies previs a la sortida, vam tenir un sol radiant durant tota la jornada i un mar en calma que ens va permetre gaudir de la navegació.
Des de primera hora ja vam poder veure indicis de molta activitat al mar: grans bancs de peixos esquitxaven a la superfície de l’aigua, lloms aparentment de tonyina que brillaven movent-se a gran velocitat, aus realitzant picats per alimentar-se, totes elles senyals molt positives per albirar cetacis ja que si hi ha aliment poden aparèixer els dofins per unir-se al festí … I així va ser, els nostres amics no van trigar molt a aparèixer, i aviat vam veure els lloms i aletes dorsals de dofins llistats (Stenella coeruleoalba) nedant en paral·lel al nostre vaixell. No obstant això, quan encara alguns de nosaltres no havíem fet ni la primera foto, van decidir deixar-nos enrere, una immersió profunda i van desaparèixer a tota velocitat, no sense abans dedicar un parell de segons a acompanyar-nos en proa. Va ser tan fugaç que no vam poder ni comptar el nombre de dofins presents en el grup, tot i que sí ens va semblar veure alguna cria.
En fi, així és la vida en llibertat, ells decideixen si volen ser vistos o no i el temps que ens acompanyen, però el que sí és segur és que els dofins que vam veure eren cent per cent dofins i amb això el que vull dir és que es comportaven com dofins, s’alimentaven com dofins, vivien en família com dofins, saltaven i xiulaven com dofins … perquè són dofins de veritat, LLIURES i viuen i aprenen al mar i amb els seus, que és on i amb qui han de estar.
Mil gràcies a les nostres acompanyants, amb les que aprenem sempre coses noves, amb les que mai falten les converses pro-animalistes … i amb les que et planteges com millorarien algunes coses si ens donessin una mica de poder polític ;D. Mil gràcies també al nostre patró! Sense tots vosaltres res d’això seria possible!
