El passat diumenge 8 de gener ens vam donar cita al port del Garraf per donar el tret de sortida a la temporada 2017 del Projecte de Foto Identificació: Balenes i dofins al litoral català.Malgrat l’intens fred, ens vam reunir la tripulació (Laura, Txell, Montse i Gon), les nostres valents acompanyants (Marta, Antònia, Estel, Asi i Teresa) i la nostra gran patrona, l’Anna.
Vam salpar rumb al canó de Sant Salvador, amb el mar en calma i un sol radiant. Al poc d’abandonar la bocana del port vam començar a albirar aus marines. A l’habitual interès es va sumar l’al·licient que durant els mesos d’hivern es donen cita a les nostres costes multitud d’espècies de l’Atlàntic Nord com els mascarells Morus bassanus, els gavots Alca torda o els frarets Fratercula arctica.
Passaven pocs minuts de les 11 quan en Gon va donar una veu d’alarma per la qual ningú estava preparat: “TORTUGA!”. Tota la tripulació s’apropà cap a la banda de babord per albirar… i allà hi era. Una preciosa tortuga babaua (Caretta caretta) jove, ja que la seva closca semblava mesurar uns 30 cm., estava assolellant-se tranquil·lament a la superfície. L’Anna, va maniobrar hàbilment al seu voltant perquè tots poguéssim admirar-la i fotografiar-la sense molestar, prova d’això és que la tortuga va romandre a la superfície durant tot l’albirament. Abans que la nostra presència comencés a suposar una molèstia major per a l’animal, vàrem reprendre el rumb cap a mar obert amb els ànims pels núvols i la desbordant alegria d’haver trobat a un dels habitants més esquius del nostre mar.
La jornada va prosseguir amb multitud d’albiraments d’aus i els encontres amb un peix lluna sorprenentment fosc i un peix espasa. A la llunyania no deixaven d’observar-se “ocelleres”, com es coneix col·loquialment als estòls d’aus que s’alimenten de petits peixos a mar obert. Això, unit a fortuïts salts de peixos grans en la distància, ens va fer estar més alerta a mesura que ens aproximàvem a la zona profunda del canó de Sant Salvador.
Quan arribàvem a la cota batimètrica de 1100 metres de profunditat, un sobtat esquitx va anunciar l’arribada d’un petit grup de 4 dofins llistats al qual ningú va veure acostar-se. Malauradament, no tenien moltes ganes d’acompanyar-nos i al cap d’uns minuts es van allunyar tan sobtadament com van arribar, deixant-nos amb ganes de més i amb la fugaç imatge dels seus salts en la nostra retina. Arribats a aquest punt vam donar la volta enfilant cap a terra, trobant en el nostre camí alguns exemplars de fraret comú, gavots i baldrigues balears que van contribuir a alleujar la desil·lusió que va generar la marxa dels dofins.
La tarda va transcórrer plàcidament mentre tornàvem al port del Garraf flanquejats pel vol de les omnipresents baldrigues i gavines capnegres. A darrera hora fins i tot vam tenir l’oportunitat d’observar alguns mascarells que descansaven posats a la superfície del mar.
La preciosa vista de la costa del Garraf i els seus penya-segats van posar la cirereta a una jornada freda però que va comptar amb el luxe de l’albirament d’alguns dels habitants més emblemàtics de les nostres costes. Fins aviat Mediterrani!
