25/2/2018
Finalment, després d’una llarga aturada hivernal motivat pels diferents temporals que van afectar la nostra costa, vam tornar a citar-nos al port del Garraf. Passaven deu minuts de les 9 del matí quan el Alció salpava amb 11 il·lusionats tripulants. Per part de l’Associació Cetacea: Montse, Ricard, la Laura i l’expert patró David. I com a tripulació externa ens acompanyaven: Roger, Lluís, Anna, Tomàs, Cristina, la Laia i la Marta.
Durant les primeres quatre hores l’estat de la mar va ser molt favorable per a l’albirament de cetacis, a més de gaudir d’un sol els raigs del qual ajudaven a mitigar el fred de febrer. Durant el matí vam poder observar gran diversitat d’aus marines: des d’espècies migratòries que hivernen en aquesta zona com els mascarells (Morus bassanus), gavots (Alca torda), frarets (Fratercula arctica), paràsit gros (Stercorarius skua) o gavines nanes (Larus minutus); fins a espècies residents com la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), gavina capnegra (Larus melanocephalus), gavià argentat (Larus michahellis), gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) o xatrac becllarg (Sterna sandvicensis).
Entre tantes aus, de sobte, a proa va aparèixer un sol exemplar de dofí llistat que es va posar a nedar acompanyant a la nostra embarcació. De seguida vam sospitar que el grup no podia estar lluny, ja que els llistats són molt sociables i no solen viatjar sols. Per a la nostra sorpresa, al cap d’uns minuts es va anar i, tot seguit, van aparèixer cinc dofins llistats que alternaven natacions al costat de nosaltres amb altres més allunyades del vaixell. Això va ser suficient per fer les delícies de tots els que admiràvem la seva velocitat, agilitat i bellesa.
Vam decidir tornar a prendre el rumb inicial per buscar rorquals, doncs uns dies abans ja es van veure els primers exemplars en aigües catalanes en el seu camí cap al mar de Ligúria. A la poca estona, el mar va començar a arrissar-se formant els temuts “borreguitos” que van fer que disminuís molt la probabilitat d’albirament. Així i tot no vam deixar de intentar-ho; però malauradament vam acabar per rendir-nos a l’evidència i tornar a la zona més costanera i resguardada de la força del vent. Encara que aquí disminuïa la possibilitat d’albirar rorquals, si augmentava la de veure dofins mulars; factor del nostre interès al tractar-se d’una de les espècies que cataloguem mitjançant Foto-Id.
Encara que seguim veient aus marines i un enorme peix lluna (Mola mola) descansant a la superfície, no hi va haver ni rastre de mamífers, de manera que vam decidir tornar a port. Cansats però molt satisfets i absorts de nou per la bellesa del nostre mar, vam posar punt i final a la primera sortida de la temporada. Tot i les adversitats el considerem un bon començament, i mentre tornàvem, anàvem pensant ja en la pròxima aventura acompanyats sempre per una tripulació de luxe.
