Diumenge 19 de febrer ens donem cita a les 9 del matí al port del Garraf amb la Berta, Ana Maria, Maria ( que ens acompanyen per primera vegada), el Nacho i Albert (repetidors i ja experts marins) i com a voluntàries de Cetàcea la Lidia, la Txell i la Laura. En Fernando com a expert patró de l’Alción.
Se’ns presenta un dia assolellat i el mar en calma perfecte per poder albirar i navegar en unes condicions gairebé ideals. Ens dirigirem cap al Clot de Cubelles, zona on tenim registre d’albiraments anteriors. El primer del que ens adonem és que estem gairebé sols: només dues embarcacions una mica allunyades i algun mercant que aviat perdrem de vista. Tampoc veiem gaires aus; el més habitual és trobar-nos amb un anar i venir de gavines a la sortida de port però avui no és el cas.
Les condicions són molt favorables per poder detectar qualsevol moviment, aleta, llom… només ens falta que ells vulguin deixar-se veure. Cap a migdia veiem el que podria ser un cetaci en repòs, però no mostra signes de moviment ni de respiració així que a mesura que ens anem apropant veiem que es tracta d’un tronc de mida considerable. Després d’aquesta troballa no deixem de veure canyes i troncs, tot i que de mida inferior, però amb els que hem de tenir precaució amb el vaixell.
Seguim el nostre rumb, i ens topem amb un fraret reposant sobre l’aigua que al apropar-nos es cabussa i en una llarga immersió el perdem de vista, deixant-nos amb les ganes de poder observar-lo una estoneta, donat que és un ocell que només podem trobar, i en comptades ocasions, a l’hivern. Durant el dia veurem un parell més de frarets.També la llarga aleta dorsal d’un peix lluna ens passa saludant, i un mascarell reposant a l’aigua ni es sorpren de la nostra pausada presència.
Seguim el transecte marcat mentre no deixem d’observar al nostre voltant buscant qualsevol indici de presència de dofins, però com en les hores anteriors ens trobem que estem sols. Algun esquitx a la llunyania ens fa pensar en algun peix gros, però en cap cas en la presència de cetacis. Cap a les 15 hores canviem el rumb de tornada al nostre punt de partida, però avui sembla que es resisteixen a sortir. Sí que veurem algunes baldrigues i gavines rialleres, però no en el mateix nombre que en les anteriors ocasions.
Tot i l’absència de cetacis en la jornada, lo bo de les sortides a la mar és que disfrutem no només de l’escalfor del sol contrastant amb la fresca brisa marina a la nostra pell i de la visió de l’etern i bonic blau de l’aigua de la Mediterrània; també gaudim dels amics marins que ens anem trobant pel camí i dels amics humans que anem fent diumenge rera diumenge i amb els que compartim rialles i converses molt interessants.
