26/01/2020
Dies després de la llevantada Glòria, quan a la fi la calma va tornar al Mediterrani, ens trobem al port de Garraf per realitzar una altra sortida dins el marc del projecte Foto-ID. Estàvem preparats per a la segona sortida de l’any. L’equip Cetacea estava compost per l’Anna i en David com a patrons, en Ricard i l’Abel com a encarregats de protocol i presa de dades i Silvia com a fotògrafa. Com tripulació externa es troba en Quim .
Salpem després d’una setmana molt complicada a nivell meteorològic, amb un onatge extrem a la Mediterrània que, sens dubte, anava a marcar la sortida. Havíem d’estar pendents de troncs i altres materials que poguessin haver estat arrossegats per les riuades i que, ara, estiguessin a la deriva. Durant tota la sortida va manar trobant runes i restes de les riuades dels dies anteriors.
Passem les primeres milles amb el mar en calma i anàvem veient des de l’Alcyon els primers indicis de vida marina. Com és habitual, primer les aus marines fan acte de presència: els hivernants mascarells i gavines vulgars, així com les baldrigues, volen al voltant nostre a la recerca d’aliment
Els primers albiraments de cetacis arribarien unes milles després, ja en aigües més profundes. En total, 5 grups de dofins llistats van nedar prop de l’Alcyon. Alguns més esquius que d’altres, potser a la recerca d’aliment o simplement nedant direcció a altres aigües. Els dofins llistats fan vida fora de la plataforma continental i albirar-los sempre requereix unes hores fins arribar a aigües més profundes.
Per a alguns de nosaltres, potser, la joia de el dia va ser trobar-nos a escassos metres d’un fraret. A diferència d’altres ocasions, aquest individu es va quedar observant-nos molt a prop de l’embarcació. Normalment, la seva naturalesa esquiva els fa capbussar-se evitant així les nostres mirades curioses.
Finalment i mentre cau el Sol, posem rumb de tornada al Club Nàutic del Garraf. En Quim ens explica que ha sigut una experiència fantàstica i que no trigarà en repetir.
