15/05/2016

El dia es presentava tranquil. Les previsions marítimes auguren un mar en calma i ens trobem en el port de Vilanova. David, voluntari de l’Associació Cetàcea i membre de DEPANA, com a patró de l’embarcació; Gonzalo, voluntari també, expert fotògraf (s’encarregarà de fotografiar les aletes dorsals dels cetacis que ens trobem) i coneixedor de la fauna marina; i jo, la Laura, voluntària, apassionada dels cetacis que duré a terme la presa de dades per a completar l’estudi d’avui.

Els nostres acompanyants en aquesta nova aventura són la Natalia, l’Albert, la Miriam en Joge i la Margarita. Gràcies a persones com ells podem seguir duent a terme aquest projecte.

Després del briefing de seguretat en el vaixell, la explicació sobre la feina que estan duent a terme els membres de l’Associació Cetàcea i els seus voluntaris, i finalment la presentació de les espècies de cetacis amb les que ens podem trobar durant el dia d’avui, salpem amb el sol escalfant-nos i la suau fresca marina del matí acariciant els nostres rostres. Una combinació perfecta per omplir-nos d’energia.

Durant tot el dia, i per desgràcia, ens tornem a trobar amb l’espècie més freqüent de veure avui en dia: els residus. Ampolles, bidons i altres plàstics de colors i mides diferents entapissen la superfície d’unes aigües que haurien d’estar netes de residus tant macro com microscòpics.

Comencem a trobar vida marina. Tímidament comencen a aparèixer aus: baldrigues cendroses i balears, ocells de tempesta i gavines corses van entrant en escena.

Seguim gaudint de la bona companyia fins que a mig matí, albirem el llom d’un rorqual comú bastant lluny de l’embarcació. Veient el rumb que porta, y sempre respectant les (afortunadament) estrictes normes d’apropament als cetacis, el patró calcula la velocitat i l’angle fins que, en la seva següent sortida, el trobem molt més a prop. El seu preciós llom fosc, amb el seu espiracle obert per agafar aire brillen sota el sol que ens acompanya y tots els ocupants del vaixell ens quedem embadalits pel so característic que emeten cada vegada que exhalen aire. El rorqual surt tres vegades a agafar aire, i a la tercera inhala una última vegada, i després arqueja el llom adoptant la característica postura abans de fer la apnea i desaparèixer sota la superfície.

Endevinant la direcció que porta, prosseguim el camí a una velocitat constant i als pocs minuts el rorqual torna a emergir. En total apareix en tres ocasions en diferents punts de la zona i a cada sortida fa tres respiracions. Poques coses son més relaxants i màgiques que escoltar la respiració d’un cetaci, però quan la segona balena més gran del món respira, és impressionant. Amb aquest meravellós record ens allunyem de la zona per intentar trobar més individus als que foto-identificar.

Després de passar la resta del dia veient nombrosos peixos lluna (en total ens vàrem creuar amb una dotzena) i alguns salts de peixos espasa, tornem cap a port sense poder veure dofins, però conservant en la nostra memòria el bell record d’aquesta majestuosa balena que ens ha tornat a recordar el nostre amor infinit pels cetacis i ens ha deixat l’energia necessària per lluitar per a la seva conservació.

Tenim un tresor molt a prop i la nostra obligació és protegir-lo.