23/02/2020
Diumenge, port de Garraf, i un nou grup arribem puntuals a la cita. Una nova sortida pel projecte de foto identificació comença al mateix port, on coneixem a la nova tripulació externa, formada per Ainhoa, Genís, Laia, Laura, Maria, Meritxell, Verònica i Xavier. La tripulació de Cetàcea aquest cop està formada pel David com a patró de l’Alcion, El Ricard i el Carlos com a fotògrafs, i la Laura encarregada del protocol de recollida de dades. Amb un dia que promet bon temps, molts animals marins i un nou aprenentatge, salpem passades les 8 del matí. Estem a febrer, i l’aire és fred.
Al sortir de port ja veiem un corb marí gros, i la mar està plana, ideal per albirar. Poc triguem a veure que l’estat de la mar empitjora: no tenim mar de fons, però el vent a la superfície de la mar fa arrissar l’aigua, i es comencen a formar “borreguets”, una escumarada blanca d’aigua de mar en petites onades. Això dificulta molt l’albirament, perque aquesta escuma ens fa confondre les onades amb presència de cetacis.
I veiem el primer fraret atlàntic (Fratercula árctica), una au que ve a passar l’hivern a latituds més càlides; però està lluny del vaixell i no ens apropem, decidits a intentar arribar als canons lo abans possible, per augmentar la possibilitat de veure dofins, o inclòs algun buf del primer rorqual comú de la temporada. A la primavera el rorqual comú, la segona balena més gran del món, fa una migració cap al mar de Ligúria amb l’objectiu d’alimentar-se de la gran quantitat de krill que en aquests mesos aflora a aquella zona. Durant la seva migració, passa per la zona de la Mediterrània occidental, i en el seu pas, de vegades els podem albirar des de la costa del Garraf.
El grup de tripulants externs a l’entitat, es mostra molt observador, i no deixa d’atalaiar mentre conversen entre ells. S’agraeix molt aquest interès, perque a més ulls estiguem albirant, més possibilitats tenim de trobar dofins al nostre voltant. De sobte, algú crida que ha vist alguna cosa. Tots ens posem alerta, augmentant l’atenció, i efectivament, veiem una aleta dorsal, però és d’un peix lluna (Mola mola). És bastant gran, i donem una volta perque la tripulació pugui veure’l i prendre imatges.
Deixem el peix i seguim el rumb marcat per aquesta jornada, quan veiem un segon fraret. Aquest sí anem a veure’l, i ens podem apropar prou per veure els seus preciosos colors i poder fer fotografies. Una sensació d’emoció, satisfacció i orgull ens omple quan veiem les reaccions dels tripulants, que embadalits no deixen de gravar i prendre imatges. El silenci torna a fer-se amo del veler, mentre tothom gaudim d’aquesta au tan peculiar, petitona, fràgil i bonica.
Quan el fraret es capbussa, marxem per tornar a rumb. Els borreguets ens seguiran tota la jornada, i això fa que, a no ser que els dofins s’apropin molt al vaixell, se’ns faci molt difícil albirar-los. Seguim veient algun peix lluna més, i algun altre fraret. També veiem mascarells, gavina corsa, gavina capnegre, baldrigues… però ni rastre de dofins, i cap buf que delati la presència de rorquals.
Tornem una mica abans a port a causa de l’estat de la mar, però en cap moment, ni la tripulació de Cetàcea, ni l’externa, deixem de mirar al mar, i la il·lusió no decau en cap moment. Entre bromes, rialles i converses molt interessants, anem tornant a port, però sempre amb un somriure. Sempre tenim sort de portar amb nosaltres a persones naturalistes i compromeses amb el medi ambient, però quan a l’acomiadar-nos sense haver vist cap cetaci, veus somriures dibuixats a les cares dels que ens han acompanyat durant tot el dia, i comentaris com “així és la natura”, “tornarem per veure dofins” o “ens ho hem passat molt bé”, ens ve una sensació que estem fent bé la feina.
