05/04/2014

Arribem a les 9 al port de Vilanova, a l’estand d’Azimut. Allà ens esperen llestes per sortir a navegar la Jenny i la Judit, acompanyada per la seva filla Bàrbara i la Silia.

Per part de l’equip de Cetàcea, sortim a navegar la Vicky, l’Oriol, el Blai  i jo mateixa, la Montse. També ens acompanya la Ruth, amiga de Cetàcea.  Com a patró avui tenim a Manuel, un patró amb molta experiència i de confiança, ja que el nostre patró habitual, l’Oscar, no podia venir.

Després de realitzar un petit briefing de seguretat i de explicar breument el Projecte de Foto-Identificació: Balenes i dofins al litoral català, establim el rumb per realitzar el transsecte 1, que és el que queda més al sud de la nostra àrea d’estudi a la Costa del Garraf.

Fa dies que no sortim a navegar a causa del vent, així que tots estem engrescats i amb moltes ganes. A més, després de dies de pluja per fi tenim un preciós dia primaveral i assolellat. Tot i això, els ànims a la embarcació comencen a decaure una mica quan veiem que el mar està tot ple de escombraries i plàstics, i allà on mirem, veiem envasos i embolcalls flotant. El temporal i el vent han fet que molta brutícia vagi a parar al mar. A més, les hores van passant i no es deixa veure cap cetaci. La Ruth es comença a desesperar, és la tercera vegada que surt a navegar (la segona amb Cetàcea) i no ha viscut mai cap albirament... comença a pensar que és ella que porta la mala sort a les sortides i ens diu que si en aquesta sortida no veu dofins o algun altre cetaci no tornarà a intentar-ho mai més.  Quines ganes tenim de trencar el malefici i de gaudir de la companyia dels habitants del mar!

La primera troballa la tenim amb un fraret (Fratercula arctica), un ocell marí que acostuma a trobar-se allunyat de la costa. És un exemplar adult i presenta un bec molt gran i acolorit. La segona troballa, un grup de 7 o 8 peixos lluna (Mola mola), no n’acostumem a veure tants de junts. I finalment, la gran troballa!!... quan arribem a 14 milles de la costa, veiem esquitxos a l’horitzó, a uns 300 metres aproximadament.

En un primer moment creiem que és un grup de dofins com els que hem observat en altres sortides, però quan mirem amb els prismàtics ens adonem que les aletes dorsals són massa grans, la coloració és grisa i blanquinosa:  Cap d’olla Gris (Grampus griseus)!!! La seva pell plena de marques no deixa lloc a dubtes!. Es tracta d’un grup d’entre 10 i 15 individus, la majoria semblen adults i els acompanya una cria. Normalment no acostumem a veure aquests cetacis a la zona d’estudi, és una troballa molt especial! Així que es trenca el malefici de la Ruth!

Seguim al grup navegant en paral·lel i mantenint les distàncies. El grup de tant en tant es submergeix i apareix bastant proper a l’embarcació. Gaudim de la seva presència durant aproximadament 30 minuts, moment en el qual desprès de submergir-se s’allunyen bastant de l’embarcació i decidim no seguir-los més per no molestar-los.

Tornem a port, totalment satisfets amb la sortida, amb moltes fotos interessants per el projecte i sobretot agraïts dels regals que ens ofereix el mar i de la gran companyia que hem tingut durant la jornada.

Gràcies a tots de part de l’equip Cetàcea!