Avui hem matinat una mica més del que és habitual per a preparar l’equip de gravació abans de salpar ja que ens acompanyen Jordi i Emma, càmera i periodista, per entrevistar a l’equip de Cetàcea i a la tripulació que ens ajuda a finançar el nostre Projecte de Foto-identificació. A més ens acompanyen el Toni, el Diego, la Núria, la Laura, el Daniel i el Miquel, que van demostrar ser amants entusiastes de la natura, sempre interessats en incrementar els seus coneixements sobre aus marines i cetacis, a més de ser uns magnífics albiradors. De l’equip de Cetàcea tenim al David com a patró, Gon com a fotògraf i la Laura i la Montse com a encarregades del protocol de camp.
Partim molt puntuals mentre realitzem el briefing sobre seguretat al vaixell, espècies de cetacis del mediterrani i una breu pràctica de senyals indicatives de cetacis i com actuar en cas d’albirament. El poc vent que creava una mica de onatge a la costa desapareix amb les primeres milles de navegació i el mar es transforma poc a poc en un mans llac de color blau profund.
Durant la sortida no hi ha lloc per a l’avorriment, constantment veiem aus marines: frarets posats en la superfície, precioses alques que semblen pingüins, baldrigues balears i mediterrànies, enormes bandades de gavines menudes, gavines corses que s’acosten descaradament a l’embarcació esperant sense èxit que alguna cosa de menjar caigui per la borda i un mascarell, que segurament sigui l’últim que veiem aquesta temporada ja que tornen al nord a passar l’estiu.
Avui el mar exhibeix sense embuts que està ple de vida. Veiem diversos bancs de tonyines que trenquen la superfície del mar amb grans esquitxades. En apropar-nos, els seus enormes i brillants lloms surten a tota velocitat mentre empenyen els bancs de petits peixos cap a la superfície. Aprofitant que així queden exposats, diferents aus marines es llancen a l’atac per alimentar-se, indicant amb això els llocs on es troben els bancs de peixos i potser alguna manada de dofins. ‘En aquestes circumstàncies l’espectacle està servit! Aus realitzant impressionants picats des de les altures per pescar, tonyines mostrant la seva potència i velocitat durant la caça, mentre nosaltres, des del vaixell, observem atònits i vam gaudir com nens.
Les aletes de peixos lluna ens van mantenint alerta, guaitant a la recerca de senyals que ens indiquin la presència de dofins o balenes. I per fi apareixen els cetacis! Un grup de dofins llistats ens ve a visitar.
Com sol succeir en moltes ocasions, 3 d’ells se situen a proa saltant i observant-nos mentre un altre grup es manté més allunyat, possiblement hi hagi cries o juvenils i prefereixen mantenir-se a distància del vaixell. Ens acompanyen durant una bona estona fins que decidim seguir el rumb prefixat, amb l’esperança de poder trobar-nos amb altres espècies de cetacis: caps d’olla grisos o rorquals comuns. No obstant això, el que trobem és un altre grupet de dofins llistats que també ve a rebre’ns i ens acompanya delectant-nos amb els seus salts a proa.
El mar està tan en calma que no perdem l’esperança de veure una bufada de rorqual a l’horitzó, però les hores passen i hem de tornar de nou a port.
Les aus ens segueixen acompanyant, els peixos lluna segueixen apareixent assolellant-se en superfície, un peix espasa salta a la llunyania i ens torna a disparar l’adrenalina… El nostre Mediterrani és un tresor de biodiversitat que cal protegir!
La tripulació arriba a port amb un somriure d’orella a orella i amb la certesa absoluta que els dofins s’han de veure únicament en el mar, lliures i surfejant les onades.
