13/04/2019
Un dia més, salpem del port de Garraf amb el Alcyon. El patró, Fernando, esperant-nos ja al vaixell. La tripulació externa, aquesta vegada formada per Sergi, Maria, Xavier, la Mireia, Griselda i Francesc, arriba puntual a la cita amb el mar i els seus habitants. Com tripulació de Cetàcea, aquesta vegada van Silvia i Abel com a fotògrafs, i Montse i Laura encarregades del protocol i observació.
L’estat de la mar és ideal per albirar cetacis, i el cel està molt clar de núvols, fet que ens ajuda en la localització d’algun buf de balena que pugui delatar la seva presència, així que ens posem rumb a les zones on amb més probabilitat trobarem als nostres amics. Anem veient aus marines de les espècies de mascarell, baldriga balear, fraret, gavina, paràsit gros. Anem veient aletes de peixos lluna … fins que cap al migdia veiem uns salts que de seguida reconeixem com dofins mulars, venint cap al vaixell. Reduïm velocitat, i de seguida un nombrós grup de mulars ens reben a casa seva.
Hi ha adults i juvenils, que van i venen d’estribord, babord i proa, i la tripulació queda embadalida amb el comportament tan sociable que mostren. Al nostre costat, surten de la superfície i tornen a entrar, sempre sense perdre’ns de vista, observant-nos en tot moment. Estem el temps suficient perquè els fotògrafs puguin prendre imatges d’aquests bellíssims animals, sobretot de les seves aletes dorsals, per al projecte de fotoidentificació.
Quan l’equip decideix que ja té les suficients, i amb una mica de pena, els deixem a casa seva per seguir el rumb i intentar albirar altres cetacis. Finalment no aconseguim trobar cap rorqual ni dofí, encara que seguim gaudint de les aus marines i de salts d’alguns peixos. La nota negativa és, de nou, la quantitat de deixalles que ens trobem a la superfície del mar: tant plàstics (globus, bosses, ampolles, compreses …) com restes orgàniques. I pensem que aproximadament el 80 per cent de les escombraries està sota la superfície i que és causa de la mort de milers de mamífers marins i de milions d’animals marins anualment. La gran majoria d’escombraria que ens trobem al mar ve de terra, no dels vaixells que transiten.
Després de pentinar la zona sense èxit, decidim tornar a port ja que encara queden unes hores fins arribar a terra. Seguim la nostra volta en silenci, pensant cadascu en les nostres coses i gaudint del marc incomparable de la mar Mediterrània com a paisatge. El color, l’olor i el so de la mar exerceix un efecte terapèutic sobre nosaltres, i arribem a port amb una sensació relaxant en els nostres cossos i en les nostres ments. I ens acomiadem de la meravellosa tripulació externa amb petons i abraçades, i amb ganes de tornar a embarcar-nos en una nova aventura al més aviat possible.
