27-02-2021
Són quarts de nou del matí, el Port del Garraf ja es va despertant i ens trobem tota la tripulació per aquesta jornada: el David de patró, el Ricard com a fotògraf i la Sílvia d’anotadora de dades. Com a voluntaris, el Lluís, l’Anna i l’Anna, ens acompanyen amb gran entusiasme. La mar es veu planíssima, tot i que hi ha previsió de vent a partir del migdia.
Salpem i poc després ja comencem a veure una mica d’activitat: algunes tonyines saltant, algun peix lluna (Mola mola), un parell de mascarells (Morus bassanus) i alguna gavina corsa (Larus audouinii). Gairebé abans de treure l’esmorzar, el Ricard veu la inequívoca senyal que tant ens agrada trobar: una gran bufada a la distància. Ens hi apropem seguint les bones pràctiques d’albirament de cetacis, fins que podem confirmar amb gran alegria que es tracta d’un rorqual comú (Balaenoptera physalus). Estudiem durant una estona el seu comportament i prenem les fotografies necessàries pel nostre projecte de foto-identificació. Finalment, segueix el seu rumb, i nosaltres la nostra ruta que havíem planejat.
El vent augmenta i la mar s’arrissa, dificultant les possibilitats d’albirament. Tot i així, ens trobem amb algun dofí que no podem arribar a identificar i una parella de dofins llistats (Stenella coeruleoalba) s’acosten breument a nosaltres, però de seguida perden l’interès i marxen. El millor de veure cetacis en llibertat és poder observar el seu comportament natural: de vegades interaccionen més amb nosaltres, i de vegades menys. Però la decisió sempre és seva.
Al llarg del matí observem més aus: algun fraret (Fratercula arctica), un paràsit gros (Stercorarius skua), gavines capnegres (Larus melanocephalus) i fins i tot algun ocell més propi de terra endins, com una cuareta blanca (Motacilla alba) o un tord (Turdus philomelos).
Havent dinat ja gairebé donem el dia per fet. Però observem una agrupació gran de baldrigues (Puffinus sp.) i gavines menudes (Hydrocoloeus minutus), menjant peix que troben en superfície, possiblement perseguit per tonyines o altres depredadors. Ens hi acostem per fer fotografies d’aquestes gavines poc freqüents de veure. És aleshores quan ens visita un altre dofí llistat i, mentre prenem dades del seu comportament, el David crida: rorquals! Dues grans bufades no molt lluny nostre, de dos exemplars adults. Durant una estona podem sentir com ben a prop del vaixell les seves respiracions, veient reflectit l’arc de Sant Martí al núvol que deixen. Tot i ser el segon albirament de rorquals del dia, no deixem de sorprendre’ns la seva grandària al tenir-los tant a prop, i aquest cop per partida doble.
Finalment els rorquals segueixen el seu rumb i nosaltres el nostre. Enfilem rumb a port, no sense abans tornar a trobar-nos més gavines menudes i algun mascarell fent els seus mítics picats.
Un cop a terra, tenim clar que els moments viscuts seran difícils d’oblidar, el que ens recorda l’important que és seguir treballant per protegir el mar que tantes alegries ens dona.
