16/07/2016
Avui és una sortida una mica especial ja que ho fem al costat de Zoo XXI, un projecte per modificar el concepte de zoo del present i convertir-lo en un zoo ètic i d’acord amb els valors d’una societat actual, que empatitza cada vegada més amb els animals i no vol veure’ls tancats, cosificats i patint.
Zoo XXI és un projecte que rep el suport de Cetàcea, i alguns membres estem participant en el projecte per ajudar i aportar el nostre granet de sorra a la causa.
I quina millor manera d’advocar per la llibertat dels animals que organitzant una sortida per navegar a la recerca de cetacis en llibertat!
Ens reunim a les 9.00 al port de Vilanova. La tripulació està composta per Leo Anselmi (Zoo XXI), Núria Gago (actriu que dóna suport al projecte de Zoo XXI), Guillem i Joan (equip tècnic), Laura Almarcha (voluntària de Cetàcea), David (patró voluntari de Cetàcea i membre de Depana) i jo mateixa, la Montse (membre de Associació Cetàcea).
Després de realitzar una explicació en relació a les espècies de cetacis de la Mediterrània, mesures de seguretat al vaixell i protocol d’observació, comencem a observar l’horitzó a la recerca de senyals que indiquin la presència de cetacis.
Gaudim de la presència d’aus marines, sobretot baldrigues, que ens acompanyen en la nostra recerca. Estem tots molt atents ja que la motivació per albirar no pot ser més gran, fins al punt que qualsevol element que sura a l’aigua o qualsevol salt de peix ens dispara l’adrenalina i ens provoca després una petita decepció.
Aquest nivell d’atenció ens permet localitzar una petita tortuga babaua (Caretta caretta) que s’està solejant-se tranquil·lament en superfície. Parem motor i la observem durant uns minuts fins que decideix submergir-se.
Continuem la navegació, observant el mar i compartint experiències. No obstant això el vent incrementa una mica la seva força i les crestes de les onades comencen a trencar i crear escuma … sabem que les possibilitats d’albirar es van reduint ja que els salts de cetacis queden emmascarats per les crestes de les onades.
El dia transcorre i decidim tornar de nou a port i encara que una mica decebuts per no haver gaudit de la companyia dels dofins, sabem que repetirem experiència en breu i no ens falta optimisme.
Cal recordar que els animals en llibertat decideixen sempre si volen o no ser vistos, si volen interactuar o no amb nosaltres. És un preu que sabem que cal pagar pel seu benestar. De poc ens serveix veure un dofí en un tanc que no es comporta com un dofí, que no viu com un dofí i sobretot, que no és lliure com ho haurien de ser tots els dofins. El proper dia tornarem a intentar-ho!! Gràcies per compartir aquest dia de navegació amb nosaltres i fer el nostre projecte possible!
