El diumenge 2 d’abril el matí se’ns presenta en tot el seu esplendor, amb els rajos de sol fent-nos la promesa d’un meravellós dia de navegació. Mentre esperem en el port a la tripulació externa ja intuïm que la jornada ens depararà grans sorpesses. Partim puntuals, a les 9 del matí, del port de Garraf amb l’Alción; la tripulació de l’Associació Cetacea aquesta vegada està formada per David, el capità de l’embarcació, Txell com a fotògrafa i anotadora i Laura com a observadora i anotadora. La tripulació externa d’aquest cop està formada íntegrament per socis de DEPANA (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural), i es compon de Cristina, Pau, Fiona, J. David, Nico, Xavi, Teresa, Cristina i Clara. Aprofitem per agrair a DEPANA, l’apadrinament d’un dofí de Risso o cap d’olla gris, registrat com GG-0010 i batejat com “Med” per l’Escola Pia D’Olot; les seves donacions i el seu suport constant són de gran ajuda pel nostre projecte.

No ha passat ni una hora des que hem sortit de port quan el primer grup de cetacis ens venen a rebre: una preciosa família d’uns 8 dofins mulars (Tursiops truncatus) es dirigeix cap a nosaltres. Baixem immediatament la velocitat del vaixell per no entorpir la seva natació, i estem en tot moment guaitant el seu apropament. Però és més que evident que ells volen venir a veure’ns. Aquests fantàstics i encuriosits animals que poden arribar a mesurar fins a quatre metres de llargària ens mostren la seva potent velocitat de natació i el seu absolut domini dels salts fora de l’aigua: després de molts mesos sense albirar-los pel Garraf, els nostres desitjats mulars ens ofereixen un autèntic espectacle de salts, giravolts i proves de la seva elegància en la natació. Quan tens a un dofí mular al costat de l’embarcació, observant-te amb aquella mirada que tramet coneixement e intel·ligència mentre navega a 4 nusos al costat teu perquè vol, encara se’ns fa més incomprensible que algú pugui creure que tancar a aquests animals en piscines pugui ser èticament acceptable i que en un tanc se’ls pugui donar un enriquiment ambiental acceptable.

Després de vint minuts inundant-nos de la seva presència, decidim proseguir rumb cap a la zona on esperem veure rorquals. Anem fent les delícies de la tripulació externa de DEPANA, que són una amants de les aus, quan van apareixent un mascarell solitari, un xatrac comú i uns quants xatracs becllargs, moltes gavines d’Audouin, menudes i capnegres, gavians argentats, baldrigues balears e inclós una mediterrània; els tan desitjats frarets fan la seva aparició estelar per delit del nombrós grup d’ornitòlegs que ens acompanyen.

Cap al migdia i ja en zona propícia tornem a tenir un albirament de cetacis: aquest cop, un gran grup d’uns 30 dofins llistats (Stenella coeruleoalba) ve a tota velocitat cap a l’embarcació: per estribor, per babor, a la proa, a la popa… no sabem cap a on guaitar, se’ns apareixen per tot arreu i gràcies a aquest grup d’entrenats albiradors d’aus de DEPANA, el sepulcral silenci que es fa cada cop que apareixen els animals es veu trencat només per les respiracions dels dofins al costat del veler, pel so dels petits cossos dels llistats solcant les aigües, pels dispars de les càmeres fotogràfiques i per les indicacions dels membres de Cetàcia al patró de l’embarcació perque poguem seguir gaudint de la companyia d’aquests esplèndids animals sense destorbar-los ni ferir-los. Els dofins llistats són més petitons que els mulars, poguent mesurar fins a 2.5 metres, però la seva velocitat és vertiginosa i la seva agilitat sorprenent.

Després de passar una mitja hora amb aquests bonics exemplars, decidim posar rumb de tornada a port. Encara que els rorquals no han volgut fer avui acte de presència, ja hem tingut una bona dosi de cetacis i és hora de tornar a casa nostra.

Així i tot, entre un espectacular nombre de peixos lluna (Mola mola) que anem veient i els salts de tonyines i peixos espassa, una família de llistats menys nombrosa apareix en el nostre camí, i durant deu minuts ens acompanyen en el nostre viatge de tornada a terra, acomiadant-se fins a un altre dia.

Una mica més tard ve a rebre’ns la darrera sorpresa del dia: un segon grup d’uns cinc dofins mulars ve a veure’ns. A aquestes alçades no ens podem creure la jornada de la que estem gaudint: la mar bull de vida, i per uns moments ens fa creure que no està tot perdut. Malgrat les constants intromisions de l’ésser humà amb sons (prospeccions buscant hidrocarburs, sònars infernals, tràfic marítim…), contaminants, arts de pesca en bastants casos utilitzats de manera il·legal… la vida a la mar lluita per guanyar-li la partida a l’obstinació dels humans per apagar-la.

Tornem a port esgotats per tantes emocions i amb un perenne somriure als llavis. Tantes sensacions viscudes: sentir l’olor de la mar, la flaire a vida, la brisa acaronant les nostres ànimes; compartint rialles i experiències, xerrades i debats. Però sobretot, havent passat un dia al costat dels veritables déus dels oceans. Fins la propera aventura. I seguim fent amics.