6/5/2018
El diumenge dia 6 de maig vam organitzar una sortida diferent ja que va ser la primera sortida que realitzem en col·laboració amb el Club Nàutic del Garraf. Ens vam reunir tot el grup a les 8:30 al port del Garraf, amb moltes ganes de navegar i sobretot de veure balenes. La tripulació estava formada per en Romuald, en Jordi, la Carmen, en Roman, la Carlota, la Purificació, en Paco, en Cristian, en Gian Luca, en Fede, la Núria, la Fiona, en Mario i la María José.
Vam sortir a navegar en dues embarcacions precioses, l’”Alcyon” capitanejat per en Fernando i amb la Laura i la Montse de Cetàcea, i la “ Esmeralda” amb en Jorge com a patró i en Ricard com membre de Cetàcea a bord.
El dia era perfecte per navegar, la mar estava totalment plana, sense previsió de pluges fins a la tarda, un cel encapotat que facilitava els albiraments perquè elimina el reflexe del mar i 19 parells d’ulls totalment motivats per observar a la superfície del mar qualsevol senyal que pogués indicar presència de cetacis. A la poca estona de salpar, tot i que la previsió meteorològica no donava pluges durant el matí, ens va caure una pluja considerable que va durar més d’una hora. Però el que succeeix quan portes a una tripulació tot terreny és que es posen un impermeable i segueixen buscant cetacis sota la pluja sense perdre el somriure. De veritat que vam agrair molt l’actitud positiva de la tripulació, que van reaccionar com bé diu el refrany: al mal temps bona cara.
Quan la pluja va cessar a partir de migdia, la Fiona va començar a avisar que estava veient aletes; ningú més les veia, però ella seguia insistint, fins que finalment es van acostar una mica més al vaixell i tots els vam poder veure. Eren un grupet de dofins llistats. No obstant això no semblaven gens interessats en nosaltres. Ens va cridar l’atenció la seva manera tan sigil·losa de desplaçar-se: només deixaven veure les aletes, no treien cap part de seu llom fora de l’aigua, no esquitxaven ni donaven salts. Si no fos per la vista privilegiada de la Fiona, molt possiblement ni els haguéssim vist, ja que el cel ennuvolat proporcionava un color gris al mar i això feia gairebé impossible diferenciar les aletes del petit onatge.
Més tard vam poder veure un segon grup format por quatre dofins llistats, que van passar relativament a prop dels vaixells però amb la mateixa actitud sigil·losa. Ens vam tornar a trobar aquest mateix grup uns quants minuts després; un d’ells es va posar a proa i després d’un parell de segons va desaparèixer de la mateixa manera que van desaparèixer els seus companys. La tarda es va iniciar sense pluges i amb un sol tímid que tota la tripulació va agrair. El mar, cada vegada més pla, ens va permetre gaudir dels peixos lluna i dels bancs d’enormes tonyines que deixaven veure els seus cossos platejats fora de l’aigua entre vigoroses esquitxades. Salts puntuals en la llunyania ens deixaven veure també els cossos platejats i estilitzats de peixos espasa.
Aquesta vegada però no es van deixar veure els protagonistes absoluts de la sortida, aquells que volia veure tota la tripulació: els rorquals comuns, però això és el que succeeix quan vas a veure animals en llibertat. No sempre veiem tot el que volem o tan a prop com ens agradaria, però està clar que preferim veure un dofí fugaç i a 100 metres de distància però lliure al mar, abans que veure un dofí captiu en una piscina durant una hora i a dos metres.
Gràcies un cop més a la nostra meravellosa tripulació, que va mantenir en tot moment un somriure tot i acabar xops per la pluja. Que van gaudir com uns campions de la navegació i a més van demostrar ser uns grans albiradors. Un especial gràcies a en Mario i la María José per la seva paciència i bon humor després de quatre anul·lacions a causa del mal temps i gràcies per descomptat al Club Nàutic del Garraf per posar-nos-ho tot sempre tan fàcil.
