28/06/2020

Són quarts de vuit del matí, la previsió és mar plana i poc vent. Condicions ideals per albirar, veurem què ens depara el dia. La tripulació està formada per l’Antonio de patró, l’Eva  per presa de dades i el David i la Sílvia de fotògrafs. Com a voluntaris, el Jordi i el seu nebot Jan, el David i la Patrícia, l’Albert i l’Arantxa i la Magali, alguns no és la primera vegada que venen amb nosaltres. Salpem molt il·lusionats tot i sabent que al mar mai res es pot donar per fet.

Poc després de sortir de port trobem les primeres aus marines: gavina corsa, gavià argentat, baldrigues i un mascarell. Les baldrigues i gavians aniran apareixent aquí i allà fins força mar endins.

A mig matí comencem a veure vida pelàgica: una tortuga babaua juvenil (Caretta caretta), amb la seva característica closca carenada. Poc després, veiem dues petites aletes a superfície, acompanyades d’algun salt: es tracta d’una manta (Mobula mobular) a la superfície. Trobar aquestes espècies sempre és bon indicador ja que al Mediterrani són relativament escasses.

De sobte, alguna cosa capta la nostra atenció: sembla un esquitx, o un cos blanc que reposa a la superfície. Serà un cap d’olla gris? El cor ens fa un salt. Ens hi anem acostant i quan estem suficientment a prop ens emportem la gran desil·lusió: un gran plàstic d’embalar ens ha enganyat els sentits. Tristament, molts residus de plàstic acaben al mar suposant una gran amenaça per la vida marina. Donem mitja volta per agafar-lo i… sorpresa!!! Un grup de dofins llistats ens creua per la proa. Els segueix un gavià, que a estones utilitza el plàstic per reposar.

Semblen actius i ens costa seguir-los, no mantenen un rumb constant. Veiem algunes immersions més llargues, possible indicatiu que estan buscant aliment. Alguns individus s’acosten a la nostra proa a tafanejar, però no s’hi queden estona. Tot i seguir estrictament el protocol de navegació  amb cetacis (RD 1727/2007) veiem algun cop d’aleta caudal i algun salt al costat, possible indicatiu que no estan del tot còmodes amb la nostra presència. Després de submergir-se i perdre’ls de vista, decidim continuar el nostre rumb.

Continuem força estona sense senyals de vida, sota un sol abrasador. De sobte, comencem a veure salts fora de l’aigua: son tonyines! Depredadores veloces, es troben a dalt de la cadena alimentaria, sent molt importants per a l’equilibri de l’ecosistema. Molt afectada per la sobrepesca, la seva presència és una gran notícia i alhora un magnífic espectacle.

Continuem albirant vida marina: meduses luminescents (Pelagia noctiluca), un peix lluna (Mola mola), un peix espasa saltant (Xiphias gladius) i fins a 3 tortugues babaues més! Sense nou rastre de cetacis, enfilem rumb a port retrobant novament baldrigues, gavians i alguna gavina corsa. Tot i així no perdem l’esperança: el camí de tornada sempre és una bona zona per trobar dofins mulars. El nostre incansable voluntari David no treu ull dels prismàtics, i gairebé ja enfilant la bocana del port, crida: dofins saltant!! Bocabadats pels seus salts, desviem el rumb per acostar-nos-hi: son mulars i el nostre objectiu és treure’n el màxim de fotografies per a poder fer foto-identificació dels exemplars. Juntament amb nosaltres, fins a tres embarcacions més els segueixen per observar-los. Alguns dofins s’acosten a tafanejar, tant el nostre veler com els altres. Mai ens deixa de sorprendre la seva grandària comparada amb la dels llistats.

La situació no és ideal, i presenciem alguna mala pràctica d’apropament per part de les altres embarcacions. Tristament, veiem que un dels dofins té l’aleta completament seccionada, possiblement per una antiga col·lisió. Per minimitzar el impacte que les embarcacions podem produir als cetacis, durant la navegació és importantíssim seguir les bones pràctiques d’albirament. Aquest encontre ens omple d’alegria però també de certa preocupació: queda encara molta feina per fer en el camp de la conscienciació i protecció d’aquests éssers increïbles.

Finalment tornem a port ben satisfets: la jornada ha estat molt emocionant, no només per tenir la sort de trobar cetacis sinó també per poder observar moltes altres espècies. Tocats pel sol, avui dormirem amb la remor del mar i aquests encontres gravats a les nostres retines.