13/5/2018
Un cop més, 8 valents ens trobem al port del Garraf per participar en una nova sortida d’albirament malgrat l’adversa previsió meteorològica. 5 tripulants externs, en Juan, l’Elena, la Magda, en Josep i l’Ángeles, pertanyents a l’Associació Aquariòfila de Barcelona, componien el nostre grup juntament amb l’expert patró de Cetàcea, David Rodés, Ganzalo Jara com a fotògraf i David Jara com anotador.
Veient que el temps atmosfèric tenia una clara tendència a complicar-se, vam salpar immediatament després de la petita xerrada d’acomodació i directrius de seguretat. Quant vam deixar enrere la bocana del port, vam veure amb alleujament que el vent era més moderat del que’s preveia; encara que per contra, la mar de fons amenaçava amb passar ràpidament a ser un factor d’incomoditat durant la travessia. Passats uns minuts, en els quals vam explicar a la tripulació com s’havien de moure pel vaixell amb seguretat, ens vam reunir tots a la banyera per al nostre habitual “briefing” de presentació de l’associació i el seu projecte. Vam dedicar una estona a conèixer millor les espècies presents a la Mediterrània i més concretament a l’àrea d’estudi; a més de repassar les característiques geològiques i climàtiques que fan d’aquesta una àrea de tant interès.
Tot just havíem acabat de parlar quan un dels nostres voluntaris va veure un salt de dofí a la llunyania. No va fer falta veure’ls millor per saber a quina espècie pertanyien, ja que la proximitat a la costa limitava les sospites a una única possibilitat, dofins mulars. En pocs minuts van assolir la nostra posició confirmant efectivament la seva identitat; no obstant això, la seva actitud era de total indiferència cap a nosaltres i semblaven més ocupats a mantenir una natació poderosa i ràpida amb freqüents salts baixos en paral·lel i canvis bruscos de direcció.
El grup constava d’uns 11 exemplars que es desplaçaven en tres sub-grups: un més nombrós, d’uns 6 individus, i dos menors, de 3 i 2 dofins cadascun. Van ser aquests sub-grups perifèrics els que es van acostar a investigar el nostre vaixell, brindant-nos l’oportunitat d’observar la seva majestuositat de prop. Desgraciadament després d’una veloç passada, van decidir mantenir-se a distància, tornant als seus afers. Per sort, encara que de lluny, vam poder observar-los durant uns quants minuts més i va ser llavors quan vam constatar que el motiu del seu comportament era alimentari. En una ocasió vam observar com un banc de petits peixos saltava un instant abans que els dofins trenquessin la superfície amb una gran esquitxada. Més endavant també vam comprovar com un estol d’uns 6-8 gavians argentats sobrevolaven la zona propera al sub-grup major de mulars, realitzant pujades i baixades per capturar algun desprevingut peix, en el que en argot mariner es coneix com “ocellera”.
En un moment donat, tot el grup de dofins va decidir posar rumb sud i allunyar nedant a gran velocitat i nosaltres, per tant, vam reprèndre el nostre periple inicial endinsant-nos cap a mar obert. Després de l’emoció de l’albirament de dofins, un tímid peix lluna va treure el cap uns segons per la banda d’estribord, mentre un altre ens va sorprendre amb dos sonors salts que van fer honor al seu nom vulgar “bot”.
A mesura que passava el temps, el mar de fons va passar a ser de més d’un metre; i el vent, que fins llavors s’havia quedat en una fresca brisa, va passar a bufar amb ganes. El mar es va cobrir de “borreguets” i vam donar la volta per refugiar-nos prop de la costa. Tot i que les condicions feien gairebé impossible albirar animals aquàtics, una solitària tortuga es va creuar en el nostre camí; malauradament, aquesta es va capbussar en un tres i no res i no vam poder gaudir de la seva observació.
Les condicions empitjoraven per moments, però el grup no va caure en el desànim. En comptes d’això vàrem aprofitar l’oportunitat de gaudir d’un dels majors plaers de la mar: la navegació a vela. D’aquesta manera, sense soroll ni consum de combustible, vam recòrrer l’últim tram abans d’arribar de nou al port, en la bocana del qual un petit peix lluna va aparèixer per donar-nos la benvinguda. Encara que en aquesta ocasió les condicions ens van obligar a tornar a port moltíssim abans del que és habitual, tots vam quedar satisfets per aquesta sortida, breu però intensa, en la qual vam poder recollir valuoses dades per al projecte de foto identificació.
