11-05-2019

Dissabte al matí, ens disposem a salpar novament des del port de Garraf, la nit anterior va deixar escasses pluges, però per a avui el pronòstic millora al matí encara que a la tarda podríem tenir una entrada de vent que podria complicar la navegació.
Tot estava llest per a iniciar la navegació, com a tripulació externa ens acompanyaven; Gemma, Clàudia, Xavier, Pau, Helia, Nuria i Fiona, i per part de l’equip de l’Associació Cetàcea, Jorge com a patró, Gon com a fotògraf, Alba i, jo mateixa, Eva encarregades de prendre dades ambientals i d’albirament.

Encara que en el rumb previst per a avui les espècies esperades eren els dofins mulars (Tursiops truncatus), ja que hem pogut comprovar la presència d’aquesta espècie pròxima a la costa, també hi havia possibilitats per a la segona balena més gran i l’única que tenim en el mediterrani, el rorqual comú (Balaenoptera physalus). En aquesta època de l’any encara els hi pot veure en la seva ruta de migració cap al mar de Ligúria i finalment, atès que ens dirigim als canons, on la profunditat pot arribar a aconseguir més de 1000 metres esperàvem trobar, cap d’olla gris (Grampus griseus). Però per descomptat, tots érem conscients de la dificultat d’albirar qualsevol animal en el seu medi natural. En qualsevol cas, independentment de qualsevol albirament, aquesta nova sortida ens proporcionaria dades ambientals molt valuoses per al nostre projecte.

Després d’una explicació en la coberta del vaixell per als nostres nous acompanyants sobre les espècies de cetacis que podem albirar i com detectar-les, les normes de seguretat del vaixell i el comportament que hem de tenir enfront d’un albirament, ens disposem a sortir del port.

Quan portàvem gairebé 3 hores navegant, al lluny davant de la nostra proa algú diu haver vist alguna cosa, totes les nostres mirades es dirigeixen a aquest punt i si, per fi els podem veure, és un grup de dofins mulars. Iniciem aproximació seguint sempre el protocol de navegació responsable en presència de cetacis. Podem veure diversos grups de pocs individus i fins i tot, alguns decideixen acostar-se a l’embarcació, moment en el qual només s’escolten frases d’admiració per part de la tripulació i els clics repetits de les màquines fotogràfiques.

Passat cert temps, decideixen allunyar-se i “desaparèixer”. Hem pogut fer fotos de les aletes d’alguns individus, en tot el vaixell es respira aire de satisfacció i felicitat. Poder veure’ls nedant en total llibertat, res té a veure el comportament dels quals tristament es troben retinguts en delfinaris i zoològics, confinats sense opció a aquestes petites gàbies de formigó, el delfinari més gran construït ni des de lluny s’acosta a l’espai on aquests animals se solen moure, la seva vida transcorre entretenint a la gent per un grapat de peixos morts.

Seguim el rumb previst, en la superfície del mar deixant-se portar veiem innombrables velellas (Velella velella) també conegudes com a veles de mar, de 4 a 8 cm de longitud, que encara que poden semblar meduses no ho són. Cadascuna d’elles es tracten d’autèntiques colònies de petits animals anomenats hidrozoos. Estan dotades d’una petita vela que usen per a moure’s per la superfície del mar.

Gairebé al migdia, un altre grup més de mulars tornava a fer aparició, no sabem amb certesa si es tractava d’un grup diferent al que ja havíem vist abans o és un grup nou. Les fotos seran la clau per a la seva identificació.

Poc temps després, vam veure la presència d’un tauró, una tintorera (Prionacea glauca) que per les seves dimensions no semblava adulta, ja que poden aconseguir més de 2.5 metres. Es trobava nedant en superfície, no va trigar molt a submergir-se, a la poca estona vam poder veure un peix espasa (Xiphiasgladius).

Ens endinsem en el canó, tota la tripulació continuava atenta per a albirar qualsevol senyal que ens indiqués la presència d’algun animal. Quan el vaixell navegava en aigües de 900 metres de profunditat, comencem a veure grups de dofins llistats (Stenella coeruleoalba). Detectem 3 subgrups, alguns se’ns acosten a l’embarcació. Vam poder veure cries entre ells, aquestes es posaven a nedar i saltar davant de la nostra proa, semblaven gaudir de la trobada, i vam ser testimonis d’un comportament de protecció quan es va acostar un adult a les cries per a allunyar-les de l’embarcació i aquestes li van seguir. Va ser un moment molt especial, com si hagués estat qualsevol mare, pare, allunyant als seus fills d’una situació que pogués ser compromesa. Simplement, espectacular.

Però no tot ha estat alegria, desgraciadament, al llarg de la navegació hem estat testimonis dels signes inequívocs de presència humana, ens trobem alguna joguina inflable mig desinflada i globus de plàstic surant, que sense dubtar-ho ni un moment, recollim amb ajuda de tota la tripulació. Els globus que es llancen a l’aire amb motiu d’alguna celebració o el que un nen despistat ha deixat elevar-se, segueixen els corrents i molts d’ells acaben en el mar.

Que aquest diari serveixi per a recordar que entre altres causes de contaminació importants, el plàstic i micro plàstics provoquen la mort de molts animals en el món marí, i que el plàstic que veiem surant en el mar és la punta de l’iceberg dels quals podríem trobar en el fons. Reciclar està molt bé però, reduir i reutilitzar és el millor, com se sol dir: “el millor residu és el que no es genera”
Al llarg de dia vam poder admirar la bellesa del vol de les baldrigues solcant el mar amb les punta de les seves ales gairebé fregant l’aigua, fins i tot arribem a veure un mascarell. També vam tenir la sort de poder arribar a veure fins a 3 peixos lluna.

Entrem a port molt contents d’haver pogut viure aquesta experiència i amb ganes de tornar a repetir-la i una vegada més, som conscients de la vulnerabilitat d’aquest nostre mar al qual li devem la seva protecció, per a preservar cadascuna de les seves vides. Fem una reflexió entre tots perquè puguem continuar gaudint de la seva presència, el llegat que deixem depèn de cadascun de nosaltres.
En qualsevol cas, il·lusionats i afortunats de poder-nos endinsar en la seva llar independentment , el mar torna a ser generós.