07/05/2017
El diumenge passat 7 de maig ens vam reunir com de costum al port del Garraf.
Ens acompanyaven aquesta vegada una família al complet, 3 generacions juntes, cosa poc habitual, formada per en Josep Maria, la Maria, la Marta, l’Arnau i la Maria i dos amics de la família l’Ana i en Dan. De l’equip de Cetàcea vam ser l’Anna i en David com a patrons i la Natalia i la Montse com a encarregades del protocol de camp i fotografia per al projecte de foto-identificació.
El dia era bo per sortir a navegar i poc a poc les aigües es van anar calmant cada vegada més. Van anar passant les hores i no vèiem més que bancs de peixos creant esquitxades a la superfície de l’aigua, però cap cetaci.
No obstant això a mig dia va arribar la primera sorpresa del dia, ¡una petita tortuga marina que surava a la superfície! Ens vam aproximar per assegurar-nos que simplement s’estava assolellant i que tot estava bé i quan vam veure que nedava amb total normalitat ens vam allunyar per continuar la nostra petita aventura.
A partir d’aquest moment la natura es va mostrar en tot el seu esplendor i va començar l’espectacle d’albiraments.
En primer lloc vam veure una bufada de rorqual a l’horitzó, molt allunyat de la nostra embarcació i vam posar rumb cap a allà a una velocitat prudent. Quan ens vam acostar a la zona vam veure respirant a dos rorquals, una mica allunyats però podíem veure a la perfecció ja no només el bufada al respirar sinó també els seus brillants lloms apuntant a la superfície, en concret durant sis respiracions més fins que es van tornar a submergir . Vam aturar el motor i vàrem esperar a que sortissin de nou a respirar. Aquesta vegada van sortir una mica més a prop de l’embarcació i al tenir el motor aturat vam poder fins i tot escoltar la seva respiració.
Vam decidir seguir el nostre camí i al cap de pocs minuts vam tornar a veure una altra respiració de balena, aquesta vegada d’un exemplar enorme i solitari. Motor aturat, respiracions lentes i profundes dignes d’un gegant que van aconseguir emocionar a la tripulació al complet. Ens vam quedar gaudint d’aquest moment fins que vam tenir suficients fotografies i vam decidir continuar navegant i alterar el menys possible el viatge d’aquell immens rorqual. Pot ser que la primavera que ve tornem a veure-ho.
Uns minuts més de pau ens van permetre gaudir de la navegació en un mar en calma … però la tranquil·litat va durar ben poc i va donar pas de nou a una altra sorpresa, una altra tortuga marina! Aquesta vegada un exemplar més gran, i a més venia amb companyia: un peix ballesta nedava al seu ritme just sota d’ella.
La tripulació encara estava repassant mentalment les imatges que ens acabava d’oferir la Mediterrània quan vam veure esquitxades molt allunyades, que cada vegada s’apropaven més i més … el que semblava un banc de peixos en un primer moment va començar a definir-se a poc a poc … Un llom ! Aletes! Són dofins!
Un grup de dofins llistats s’acostava enèrgicament cap a nosaltres. Com solen fer en moltes ocasions es van acostar primer 3 d’ells a proa i al cap de pocs segons es van anar, immediatament després es va aproximar un grup molt gran de dofins, amb un parell d’exemplars juvenils (encara que segurament hi havia més ja que el grup era molt gran). Aproximadament entre 40 i 50 dofins, es feia difícil concretar més quan ja que no paraven de saltar i nedaven a gran velocitat, es van aproximar al nostre vaixell. Uns salts a proa, unes mirades a la tripulació des de dins de l’aigua, uns salts més allunyats, una mostra de natació sincronitzada perfecta i impossible de reproduir en un altre lloc que no sigui el mar i en llibertat.
Vam decidir tornar a port, la Mediterrània ens havia regalat un dia excepcional i la tripulació que ens havia acompanyat, i que havia gaudit apassionadament al nostre costat, ens ha recordat un cop més que som afortunats de tenir aquest tresor tan a prop de casa i que tots els nostres esforços han d’anar dirigits a protegir-los a ells i al seu hàbitat. Gràcies família!
