19/5/2018

El matí de dissabte es presenta amb la barreja de ingredients amb més probabilitats de resultar exitosa: Un dia perfecte assolellat, la mar en calma que sembla una piscina i una tripulació amb la ilusió, l’empenta i les ganes pels núvols. Amb aquest cúmul de bones sensacions arribem al port del Garraf; com a tripulació externa, la Rosa, Irene, Elena, Àngels, Mireia, Núria, Albert i Joan. Com a tripulació de Cetàcea en David com a expert patró, el Ricard com a fotògraf i la Laura com a encarregada del protocol.

Tots preparats i damunt del vaixell, l’Alcion, salpem del port de Garraf passades les 9. Les motxilles carregades de lo indispensable per viure la jornada: menjar, beguda i molta energia.

Van passant les primeres hores veient aus (baldrigues cendroses, baldrigues balears, baldrigues mediterrànies, ocells de tempesta, gavines, gavines corses, gavians argentats,gavines menudes, fumarells negres ),meduses, moltes barquetes de Sant Pere i un munt de peixos lluna. Mentre gaudim d’aquests animalons, els nostres ulls no deixen d’otejar la llunyania en busca de signes de cetacis: un salt, un llom, un buf…

A les dues hores d’haver sortit de port ens arriba el primer premi a tants dies sortint en condicions no tan favorables: un grup molt nombrós de dofins llistats (Stenella coeruleoalba) se’ns apropa obsequiant-nos amb salts, nedant a proa del vaixell, posant-se de costat per observar-nos,i inclós nedant panxa amunt. Un bon grup d’uns 20 individus amb algunes cries i juvenils ens entretenen durant una estona, però nosaltres hem de seguir el nostre rumb i després d’aconseguir les tant buscades imatges fotogràfiques, continuem amb l’aventura.

Als pocs minuts de deixar aquest grup veiem unes aletes que ens resulten familiars: gruixudes, altes, d’un color gris fosc… no poden ser res més que aletes de caps d’olla grisos! (Grampus griseus). Una familia petita d’uns tres individus amb una cria neda molt tranquila al voltant nostre. Entre mig, un dofí llistat se’ns posa a proa com per cridar l’atenció. Però nosaltres seguim pendents dels Grampus, tan difícils d’aconseguir veure.

Després d’una estona decidim seguir el nostre rumb, i pocs minuts més tard no ens podem creure que tornem a veure una familia de dofins llistats; la família és diferent a la primera, i estan en actitud de socialització.

Al cap de pocs minuts marxem per continuar i, per sorpresa nostre arriba l’albirament estrella: una familia d’uns 5 exemplars adults de caps d’olla grisos, aquest cop sense cries, estan fent unes sèries de salts que mai havíem vist en aquesta espècie. No era actitud d’alimentació, era de socialització i llencem la hipòtesi, pel comportament, que fos amb objectiu reproductiu. El resultat és que ens ofereixen un autèntic espectacle de salts i potència de natació, i les seves carones quan ens miren ens entendreixen i ens fan pensar en les matances de Taiji, on maten a individus d’aquesta espècie. I seguim sense creure’ns com alguns humans poden assassinar i maltractar a aquests animals tan fascinants.

Amb llàgrimes als ulls de l’emoció d’observar un nou comportament en una espècie coneguda i amb un nus a la gola, la tripulació de Cetàcea decidim tornar cap a port, no sense esperar trobar algun rorqual o inclós algun mular. Encara que no és així i el que la mar va regalant-nos és la visió de peixos lluna, tonyines, un peix espasa i un munt d’aus, tant la tripulació externa com la de Cetàcea tornem a port amb la satisfacció i la felicitat pintades a les cares.

Dies com els d’avui en que tot surt perfecte: dia magnífic, mar perfecta, tripulació immillorable i uns albiraments d’antologia, ens fan racordar per què som voluntaris d’aquesta associació, per què treballem a les nostres hores lliures sense rebre diners a canvi, per què no ens venem a cap empresa que tingui dofins en captivitat, per què ens hem endinsat en aquest meravellós projecte. I la resposta la hem tingut avui: per la mirada il·lusionada dels amics que avui ens han volgut acompanyar, i també per la mirada i l’explosiva actitud d’apropament dels animals que ens han vingut a veure a casa seva, la Mediterrània. I marxem a casa tornant a pensar en protegir tant com poguem aquest tresor que tenim al costat de casa nostra.>