Per tal de realitzar els albiraments de cetacis de forma correcta, i minimitzar l’impacte que aquesta activitat pot provocar a aquests animals, existeix una legislació i normativa que regula la navegació amb cetacis. Ens proposem així divulgar les bones pràctiques que en matèria d’albirament de cetacis les entitats conservacionistes Cetàcea i Depana estem elaborant.

De la legislació (Reial Decret 1727/2007) es desprèn que existeix un Espai Mòbil de Protecció al voltant dels cetacis d’un radi de 500m. Aquest espai es divideix en:

• Una Zona d’Exclusió amb un radi de 60 m al voltant del cetaci.
• Una Zona de Permanència Restringida entre 60 i 300 metres.
• Una Zona d’Aproximació entre 300 i 500 metres.

La legislació també contempla unes mesures generals de protecció:

• Es prohibeix el contacte físic amb embarcacions o persones.
• Es prohibeix alimentar els animals.
• Es prohibeix impedir el moviment lliure dels cetacis.
• Es prohibeix posar-se dintre els grups de cetacis i especialment entre adults i cries.
• Es prohibeixen els sorolls forts a dins i fora de l’aigua.
• Es prohibeix banyar-se o submergir-se dins la Zona d’Exclusió.

La legislació també contempla unes mesures complementàries:

• Si en el Espai Mòbil de protecció observem conductes d’alarma, molèstia o evasió per part dels cetacis, tindrem que abandonar immediatament l’albirament.
• En cas desafortunat de trobar un animal ferit o mort s’avisarà a les autoritats, Si està ferit es comunicarà la seva posició per ràdio i si està mort es procurarà balisar (si es disposa de material per balisar i si no implica un perill per a la tripulació).
• Les actuacions de balisament, si es fan, o de posicionament que són obligades, s’han de comunicar a Salvament Marítim.

La legislació també contempla unes normes de conducta general:

• S’impedeix l’ús de sistemes acústics per atreure o detectar cetacis.
• Dins l’Espai Mòbil es navegarà a velocitat constant i no superior als 4 nusos. No es pot variar aquesta velocitat fins que l’embarcació no es trobi fora els 500 metres del radi de l’espai.
• L’aproximació als cetacis es farà lateralment i de forma convergent en direcció i sentit de l’animal en un angle d’uns 30º, mai de cara, ni per darrera o perpendicularment a la seva trajectòria. L’observació es farà en paral·lel al seu rumb sense canvis bruscs de rumb ni velocitat.
• Si apaguem el motor, a l’hora d’encendre’l de nou, estarem almenys un minut al ralentí o desembragats. Tots els canvis de rumb o velocitat es faran sempre de forma progressiva i lenta. Es prohibeix fer marxa enrere i navegar en cercle tancat al voltant dels animals.

Per últim la legislació també contempla unes conductas especifiques per zones:

• Zona d’Exclusió: Es prohibeix accedir i romandre en aquesta àrea. Si els cetacis apareixen de sobte a menys de 60 metres de l’embarcació, posarem punt mort o pararem motor, si cal. No l’engegarem de nou fins estar segurs que no hi ha cetacis a menys de 60m de l’embarcació i ho farem suau i lentament. En el cas de que apareguin dofins o marsopes es permet seguir navegant, mantenint velocitat i rumb. S’apagarà la sonda.
• Zona de Permanència Restringida: No hi podrem estar si observem cries o adults aïllats amb cries.
  El nombre màxim d’embarcacions permès en aquesta àrea és 2.
• Zona d’Aproximació: Només hi pot haver un un màxim de 2 vaixells en espera d’entrar a la Zona de Permanència Restringida quan aquesta estigui ocupada.

A més a més, el protocol elaborat per Projecte Ninam ens aconsella el següent:

Tenir en compte l’objectiu de l’albirament abans de planificar-lo.
Identificar l’espècie i en el cas de que siguin rorquals, si ens venen de cara proposa apartar-nos parant el vaixell i virant a estribord. Si anem a vela posar-nos a sotavent de l’animal.

Tot i respectant la normativa de sorolls estridents, recomana fer soroll amb el cabrestant per advertir la nostra posició a l’animal. Ens caldrà un cronòmetre per fer el seguiment de les apnees i poder navegar d’acord amb la legislació, a rumb paral·lel i velocitat adequada. Cetàcea ha fet seguiments amb èxit a la velocitat de 3 nusos en paral·lel a la trajectòria de desplaçament de l’animal. Ninam adverteix que l’escurçament en les apnees i els canvis de rumb sobtats poden ser senyals de que s’està molestant al rorqual. Si veiem el rorqual de costat (senyal clara a la mandíbula o aleta pectoral visible) i sense seguir un patró fixe d’apnees i rumb pot ser un senyal d’alimentació.

En el cas d’albirar dofins i que aquests s’aproximin a la embarcació, Ninam aconsella mantenir rumb i velocitat fixes, fins i tot si aquests s’aproximen per la proa. Cetàcea i Depana han obtingut bons resultats seguint dofins a velocitats d’entre 3 i 4 nusos.

Les entitats recomanem no mantenir converses, o, en cas necessari, fer-ho en veu baixa durant els albiraments, per tal de disminuir el soroll al màxim. A més a més, si s’escolta amb atenció es podran sentir els sons emesos pels cetacis.

Quan els dofins se’n van repetides vegades és senyal de destorb. Si desapareixen 2 o 3 minuts no és senyal de destorb, sino d’apnea profunda.

Segons NINAM la natació ràpida, la respiració sincronitzada, salts, i direcció definida o circular són senyals d’alimentació dels dofins. En aquest cas recomana gaudir de l’albirament sense intervenir, mantenir-se a la zona a mínima velocitat o aturar el vaixell.

En àrees habituals d’albirament comercial, les entitats proteccionistes demanen limitar els albirament a un màxim de 15 minuts.