Gavina corsa

L 44 – 52 cm, E 117 – 128 cm.

Tot i que encara és una gavina relativament rara, ha tingut un notable increment en anys recents (enorme població actual al delta de l’Ebre: unes 10.000 parelles). Nia en colònies o sola, a illes petites i rocoses i a platges de sorra. Estrictament costanera o pelàgica. Rarament busca carronya i s’alimenta quasi exclusivament de peixos que captura en vol, a prop de la superfície o cabussant-se des de l’aire. Les colònies més grans acostumen a dependre d’indústries pesqueres.

Identificació: Lleugerament més petita que el gavià argentat; bec més curt; front més allargat amb plomes fins als narius; coll més llarg quan està alerta; ales més llargues i estretes; vol més gràcil i amb més planatges. La gavina corsa adulta es diferencia per bec vermell fosc (negre a distància); iris molt fosc; potes grises o verdoses; part superior de l’ala d’un gris molt més pàl·lid, sense l’ample i ben definida vora posterior blanca i amb un diminut “mirall” blanc a l’extrem alar; petites puntes primàries blanques.