esen


  • Cetàcea
    • Que fem?
    • Equip humà
    • Voluntaris
    • Col·labora
  • Recerca
    • Projectes actuals
      • Projecte Foto-identificació
      • Projecte Amics del Mar
    • Projectes realitzats
      • Projecte Rorqual
    • Mapes d’Albiraments
      • Projecte Foto-ID
      • Amics del Mar
    • Foto-identificació
      • Catàleg cap d’olla gris
      • Catàleg dofí mular
    • Publicacions
    • Campanyes actuals
    • Espècies del Mediterrani
      • Cetacis
      • Tortugues
      • Aus marines
  • Activitats
    • Sortides a navegar
      • Informació d’interès
      • Preguntes freqüents
      • Bones pràctiques d’albirament
    • Xerrades
    • Material didàctic
    • Curs Cetacis a Catalunya
  • Media
    • Fotos
    • Canal Cetàcea
    • Sala de Premsa
      • Notícies
      • Cetàcea als Mitjans
    • Enllaços
      • Col·laboradors
      • Patrocinadors
      • Pàgines amigues
      • Pàgines d’interès
  • Contacte
  • Diari de bitàcola
  • Articles
PROTEGIM I CONSERVEM EL MEDI MARÍ
Header

Paràsit gros


Paràsit gros (<em>Stercorarius skua</em>). Foto: Associació Cetàcea

PARÀSIT GROS

Nom científic: Stercorarius skua
Autoria: (Brünnich, 1764)
Castellà: Págalo grande
Anglès: Great skua

Classificació taxonòmica:

FÍLUM: Chordata
CLASSE: Aves
ORDRE: Charadriiformes
FAMÍLIA: Stercorariidae
GÈNERE: Stercorarius
ESPÈCIE: S. skua

Distribució:
Característiques principals:

  • Mida mitjana.
  • Coloració fosca amb taques blanques a les plomes primàries.
  • Bec gruixut.
  • Cap i coll potents.
Estat de conservació:

Preocupació menor (UICN)

MIDA: Longitud 50-58 cm; Envergadura 125-140 cm.

IDENTIFICACIÓ: Gran i engruixit, de mida aproximada a la del gavià argentat (Larus michahellis). En vol, completament fosc amb taques blanques per damunt i per sota les ales (a les plomes primàries). Bec gruixut. Cap i coll potents. Pot recordar a un aligot.

NIDIFICACIÓ: Cria a illes rocoses i erms alts i humits. Generalment en colònies laxes. S’alimenta principalment de peixos de la superfície del mar, d’altres ocells, o dels arrossegadors. El niu es una depressió poc profunda que defensa amb feroços picats.

ADULT: A l’estiu, toscament estriat de marró groguenc a la nuca, coll i la part superior. La femella és més estriada de mitjana. Principals riscos de confusió a les nostres costes amb les grans gavines juvenils (especialment les brutes de petroli).

JUVENIL Més uniformement marró que l’adult i tenyit de marró vermellòs, especialment per sota, “centelleigs” blancs a la part superior de l’ala sovint menys extensos i destacats que en l’adult.

Paràsit gros (<em>Parasiticus skua</em>). Foto: Associació Cetàcea

Paràsit gros (<em>Parasiticus skua</em>). Foto: Associació Cetàcea

Paràsit gros (<em>Parasiticus skua</em>). Foto: Associació Cetàcea

Paràsit gros (<em>Parasiticus skua</em>). Foto: Associació Cetàcea

Paràsit gros (<em>Parasiticus skua</em>). Foto: Associació Cetàcea

Paràsit gros (<em>Parasiticus skua</em>). Foto: Associació Cetàcea

Tornar a aus marines

  • Avís Legal
  • Contacte
  • Sala de Premsa
  • Enllaços
  • Patrocinadors
Copyright © 2021 Todos los derechos reservados.
Dissenyat per NattyWP | Modificat per C. Berger