Nom científic: Stercorarius skua
Autoria: (Brünnich, 1764)
Castellà: Págalo grande
Anglès: Great skua

Classificació taxonòmica:

FÍLUM: Chordata
CLASSE: Aves
ORDRE: Charadriiformes
FAMÍLIA: Stercorariidae
GÈNERE: Stercorarius
ESPÈCIE: S. skua

• Mida mitjana.
• Coloració fosca amb taques blanques a les plomes primàries.
• Bec gruixut.
• Cap i coll potents.

Preocupació menor (UICN)

MIDA: Longitud 50-58 cm; Envergadura 125-140 cm.

IDENTIFICACIÓ: Gran i engruixit, de mida aproximada a la del gavià argentat (Larus michahellis). En vol, completament fosc amb taques blanques per damunt i per sota les ales (a les plomes primàries). Bec gruixut. Cap i coll potents. Pot recordar a un aligot.

NIDIFICACIÓ: Cria a illes rocoses i erms alts i humits. Generalment en colònies laxes. S’alimenta principalment de peixos de la superfície del mar, d’altres ocells, o dels arrossegadors. El niu es una depressió poc profunda que defensa amb feroços picats.

ADULT: A l’estiu, toscament estriat de marró groguenc a la nuca, coll i la part superior. La femella és més estriada de mitjana. Principals riscos de confusió a les nostres costes amb les grans gavines juvenils (especialment les brutes de petroli).

JUVENIL Més uniformement marró que l’adult i tenyit de marró vermellòs, especialment per sota, “centelleigs” blancs a la part superior de l’ala sovint menys extensos i destacats que en l’adult.