Des de l’associació Cetàcea ens complau presentar l’informe tècnic en que analitzem els resultats de les temporades 2015 i 2016 del Projecte Foto-Identificació: Balenes i dofins del litoral català. El projecte, que va ser iniciat a l’any 2014, té com a objectiu aprofundir en el coneixement de les comunitats de cetacis que freqüenten el litoral català central, ja sigui de forma transitòria o estacional com de forma més o menys permanent. Durant els anys 2015 i 2016 vàrem realitzar un total de 20 sortides d’albirament, recorrent una mica més de 1000 milles nàutiques, i vàrem realitzar un total de 31 albiraments en els que vàrem poder observar fins a quatre espècies de cetacis diferents, el rorqual comú (Balaenoptera physalus), el dofí mular (Tursiops truncatus), el dofí llistat (Stenella coeruleoalba) i el cap d’olla gris (Grampus griseus).

Els resultats obtinguts confirmen, tal i com ja havíem observat en temporades anteriors i com s’ha vist en altres zones del Mediterrani, que les diferents espècies observades presenten una distribució diferencial dins de l’àrea d’estudi, marcada per la profunditat. D’aquesta manera, el dofí llistat i el cap d’olla gris mostrarien amb una distribució més allunyada de la costa. Els albiraments d’aquestes dues espècies es solen produir en aigües més profundes de 400 metres, sovint situades sobre el talús continental o sobre canons submarins. D’altra banda, el dofí mular presentaria una distribució molt més costanera, en aigües menys profundes de 200 metres, situades sobre la plataforma continental. Per últim el rorqual comú tindria una distribució intermèdia, amb profunditats variant entre els 86 i els 1090 metres.

L’informe també presenta la primera valoració dels catàlegs de foto-identificació del dofí mular i del cap d’olla gris, que conten a la actualitat amb 45 individus i que han servit per comprovar que alguns individus han pogut ser observats en repetides ocasions en anys diferents, fet que suggereix certa residència a l’àrea estudiada. A més a més, la comparació amb altres catàlegs d’altres regions del Mediterrani occidental ha permès veure que, com a mínim, un dels individus catalogats havia sigut observat anteriorment en zones properes a l’estret de Gibraltar, fet que suggereix la gran mobilitat que poden tenir alguns individus d’aquesta espècie.

Pots accedir al contingut complet de l’informe a través d’aquest enllaç.