La Foto-Identificació a l'Associació Cetàcea
L’Associació Cetàcea desenvolupa des de l’any 2014 el Projecte de Foto-identificació: Balenes i dofins al litoral català, que té com a finalitat estudiar les poblacions de dofins i balenes del litoral català basant-se en l’ús de la foto-identificació. El projecte s’ha dut a terme fins ara a la costa central de Catalunya mitjançant sortides d’albirament de cetacis i seguint una metodologia de treball que ens permet realitzar fotografies i prendre dades, tant ambientals com sobre l’espècie observada. Fins ara s’han obtingut dades i fotografies de 4 espècies de cetacis diferents: dofí mular, dofí llistat, cap d’olla gris i rorqual comú. Seguint un mètode estricte de selecció de fotografies, mitjançant el qual es pretén només seleccionar aquelles fotografies que tinguin una qualitat suficient per assegurar la identificació dels individus fotografiats i, gràcies a la col·laboració de voluntaris, estem desenvolupant catàlegs de foto-identificació per a algunes de les espècies albirades.
El catàleg mostra tots els individus de dofí mular foto-identificats des del 2014.
El catàleg mostra tots els individus de cap d'olla gris foto-identificats des del 2014.
El catàleg mostra tots els individus de rorqual comú foto-identificats des del 2014.
El catàleg mostra tots els individus de catxalot foto-identificats des del 2014.
Breu història de la foto-identificació
La foto-identificació és una tècnica que es basa en l’ús de fotografies per a identificar individualment els individus d’una població gràcies a les seves marques naturals. Els primers científics que van veure que era possible reconèixer els diferents individus gràcies a unes característiques concretes varen ser, per un costat David K. Caldwell, que al 1955 ja va determinar que era possible estudiar dofins mulars (Tursiops truncatus) lliures, diferenciant els individus entre ells (Caldwell, 1955). Per una altra banda els científics William E. Schevill i Richard H. Backus van demostrar cap al 1960 que era possible reconèixer individualment a les balenes amb gep (Megaptera novaeangliae). Tot i això, aquesta tècnica no es va començar a aplicar en l’estudi de poblacions de cetacis fins a la dècada dels 70. Van ser diferents els científics que la van començar a utilitzar, adaptant-la sobretot a 4 espècies d’odontocets: la orca (Orcinus orca), el dofí d’estuari indo pacífic (Sousa chinensis), el dofí mular i el dofí acròbata tropical (Stenella longirostris) i a 2 espècies de misticets: la balena franca austral (Eubalaena australis) i la balena amb gep (Würsig i Jefferson, 1990 & Mann et al., 2000). Els autors van veure que mitjançant la foto-identificació es podien realitzar estudis de les poblacions de cetacis d’una forma molt menys invasiva:
“Es pot realitzar recerca seriosa sense matar balenes” – Roger Payne, 1983
D’aquesta manera es va començar un nou tipus d’estudis a llarg termini que permetien el reconeixement individual dels animals i l’ampliació de coneixements sobre les diferents poblacions estudiades. Aquests estudis requerien el desenvolupament de noves tècniques de treball de les que en foren precursors, entre altres, investigadors com ara Roger i Katy Payne per a la balena franca austral, Michael Bigg per a la orca, James Darling i Deborah Glockner per a la balena amb gep o Bernd Würsig i Randall Wells per al dofí mular.
Material i plataformes d'observació
El material emprat en la foto-identificació variarà en funció de quina és la plataforma d’observació que s’utilitzi, i aquesta serà diferent en funció de quina sigui l’espècie o, fins i tot, la població estudiada. Bàsicament són tres les plataformes d’observació emprades per a la realització d’estudis de foto-identificació:
A banda de la plataforma d’observació no fa falta gaire material per a dur a terme estudis de foto-identificació, tot i que aquest si que haurà d’estar adaptat al lloc d’observació. Constarà bàsicament de fitxes d’anotació on s’hi anotaran totes les dades corresponents als albiraments, als cetacis observats i a les condicions ambientals, uns prismàtics per a facilitar la detecció de cetacis, un GPS per a poder registrar tota la informació geogràfica en relació amb els albiraments i, evidentment, una càmera de fotografiar. Amb la finalitat d’obtenir fotografies de gran qualitat que afavoreixin el reconeixement dels individus, es recomana l’ús de càmeres rèflex de 35 mm equipades amb tecnologia d’auto-enfocament i que permetin realitzar fotografies en ràfega. Com que es tracta de càmeres que permeten canviar els objectius, es pot adaptar el seu ús a cada una de les plataformes d’observació. Així doncs, en estudis realitzats des de terra es solen emprar objectius de llarg abast (de fins a 1.000 mm de distància focal), mentre que en estudis realitzats d’es d’avions o des d’embarcacions s’utilitzaran objectius de distància focal variable, amb un mínim de 80 mm i un màxim de 200 mm, podent arribar fins a 300 mm (Würsig i Jefferson, 1990).
Característiques de les marques utilitzades per la foto-identificació
Tot i que els trets morfològics que s’utilitzen per a diferenciar els individus varien en funció de la espècie, si que hi ha una sèrie de requisits que han de complir tots ells.
Marques utilitzades per la foto-identificació
A banda de les característiques esmentades anteriorment, les marques utilitzades en estudis de foto-identificació han d’estar situades en una posició que pugui ser observada de forma habitual des de fora l’aigua. Així doncs, la major part de les marques emprades es troben a la zona dorsal del cos dels animals, ja que la majoria d’espècies la solen extreure de l’aigua de forma habitual. Tanmateix, en algunes espècies s’utilitzen marques situades a la part ventral del cos (Mann et al., 2000):
En totes les espècies en que es pugui utilitzar més d’una marca, ja sigui de forma primària o secundària, és recomanable fer ús de totes les marques possibles, ja que d’aquesta manera s’augmenta la informació per a la identificació d’un individu, facilitant-ne el seu reconeixement
Usos de la foto-identificació
Inicialment, la foto-identificació va ser ideada com un mecanisme per estudiar la biologia de les poblacions i espècies, però ja des d’etapes molt inicials es varen anar desenvolupant estudis sobre l’estructura social de les poblacions o fins i tot els patrons migratoris d’algunes espècies (Mann et al., 2000). Actualment l’ús de la foto-identificació s’ha fet molt més extensiu i és emprada en una gran varietat d’estudis a llarg termini com ara estudis sobre el cicle de vida, estudis de grups, estudis geogràfics, estudis sobre la estructura de la població o estimacions de la grandària de les poblacions (Bigg, 1982; Hammond, 1986; Shane et al., 1986; Würsig i Jefferson, 1990; Mann et al., 2000; Calambokidis et al., 2001; Grellier et al., 2003; Parsons, 2005 & Perrin et al., 2009).
Bibliografia
AGLER, B. A., BEARD, J. A., BOWMAN R. S., CORBETT, H. D., FROHOCK, S. E., HAWVERMALE, M. P., KATONA, S. K., SADOVE, S. S. & SEIPT, I. E. 1990. Fin Whale (Balaenoptera physalus) photographic identification – Methodology and preliminary results from the western north Atlantic. Report of the International Whaling Comission. Special issue 12:349-356
ARNBOM, T. 1987. Individual identification of sperm whales. Report of the International Whaling Commission. 37:201-204
AUGER-MÉTHÉ, M. & WHITEHEAD, H. 2007. The use of natural markings in studies of long-finned pilot whales (Globicephala melas). Marine Mammal Science. 23(1):77-93
BAIRD, R. & STACEY, P. J. 1988. Variation in saddle patch pigmentation in populations of killer whales (Orcinus orca) from British Columbia, Alaska, and Washington State. Canadian Journal of Zoology. 66:2582-2585
BANNISTER J., 1990. Southern right whale off western Australia. Report of the International Whaling Commission. Special Issue 12:279-288
BIGG, M. 1982. An assessment of killer whale (Orcinus orca) stocks off Vancouver Island, British Columbia. Reports of the International Whaling Commission. 36:655-666
BIGG, M., OLIESUK, P. F., ELLIS, G. M., FORD, J. K. D. & BALCOMB, K. C. 1990. Social organization and genealogy of resident killer whales (Orcinus orca) in the coastal waters of British Columbia and Washington State. Report of the International Whaling Comission. Special issue 12:383-406
CALAMBOKIDIS, J., STEIGER, G. H., STRALEY, J. M., HERMAN, L. M., CERCHIO, S., SALDEN, D. R., URBAN, J., JACOBSEN, J. K., VON ZIEGESAR, O., BALCOMB, K. C., GABRIELE, C. M., DAHLHEIM, M. E., UCHIDA, S., ELLIS, G., MIYAMURA, Y., LADRÓN DE GUEVARA, P. P., YAMAGUCHI, M., SATO, F., MIZROCH, S. A., SCHLENDER, L., RASMUSSEN, K., BARLOW, J. & QUINN II T. J. 2001. Movements and population structure of humpback whales in the North Pacific. Marine Mammal Science. 17(4):769-794
CALDWELL, D. K. 1955. Evidence of home range of an Atlantic bottlenose dolphin. Journal of Mammalogy. 36(2):304-305
DALHEIM, MARILYN, ALISA SCHULMAN-JANIGER, NANCY BLACK, RICHARD TENULLO, DAVE ELLIFRIT, KENNETH C. BALCOMB, III. 2008. Eastern temperate north Pacific offshore killer whales (Orcinus orca): Occurrence, movements, and insights into feeding ecology. Marine Mammal Science. 24(3):719-729
DARLING, J. D., GIBSON, K. M. & SILVER, G. K. 1983. Observations of the abundance and behaviour of Humpback whales (Megaptera novaeangliae) off west Maui, Hawaii, 1977-1979. In: Payne RS (Ed). Communication and behavior of whales. Westview Press, 201-222
DUFAULT, S. & WHITEHEAD, H. 1995. An assessment of changes with time in the marking patterns used for photoidentifciation of individual sperm whales, Physeter macrocephalus. Marine Mammal Science. 11(3):335-343
DURBAN, J. & DEECKE, V. 2011. How do we study Killer whales. In Killer Whale, The top predator. Whalewatcher. 40(1):6-14
GRELLIER, K., HAMMOND, P. S., WILSON, B., SANDERS-REED, C. A. & THOMPSON, P. M. 2003. Use of photo-identification data to quantify mother-calf association patterns in bottlenose dolphins. Canadian Journal of Zoology. 81:1421-1427
HAMMOND, P. S. 1986. Estimating the size of naturally marked whale populations using capture-recapture techniques. Report of the International Whaling Commission. Special Issue 8:253-282
HARTMAN, K. L., VISSER, F. & HENDRIKS, A. J. E. 2008. Social structure of Risso’s dlphins (Grampus griseus) ant the Azores: a stratified community based on highly associated social units. Canadian Journal of Zoology. 86(4):294-306
LOCKYER, C. H. & MORRIS, R. J. 1990. Some observations of wound healing and persistence of scars in Tursiops truncatus. Report of the International Whaling Commission. Special Issue 12:113-118
MAGLIO, A., GNONE, G., FOSSA, F., BELLINGERI, M., LIEBANA, F. & CARNABUCI, M. 2010. Experimentation of photo-identification technique on striped dolphin (Stenella coeruleoalba, Meyen 1833) in Ligurian Sea. European Cetacean Society, 24th annual conference – Straslund (Germany)
MANN, J. CONNOR, R. C., TYACK, P. L. & WHITEHEAD, H. 2000. Cetacean societies: Field studies of dolphins and whales. The University of Chicago Press, Chicago
PARSONS, K. M. 2005. Procedural Guideline No. 4-5 Using photographical identification techniques for assessing bottlenose dolphin (Tursiops truncatus) abundance and behaviour. In Marine Monitoring Handbook. Ed. Jon Davies 2001. Joint Nature Conservation Committee.
PAYNE, R. 1987. Long term behavioural studies of the southern right whale (Eubalaena australis). Report of the International Whaling Commission. Special Issue 10:161-167
PERKINS, J. S., BALCOMB, K. C., NICHOLS, G. & DEAVILLA, M. 1984. Abundance and distribution of humpback whales (Megaptera novaeangliae) in west Greenland waters. Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Sciences. 41: 533-536
PERRIN, W. F., WÜRSIG, B. & THEWISSEN, J. G. M. 2009. Encyclopedia of marine mammals. Second edition. Academic Press. United States of America
PERRY, A., BAKER, S. C. & HERMAN, L. M. 1990. Population characteristics of individually identified humpback whales in the central and eastern north pacific: A summary and critique. Report of the International Whaling Commission. Special Issue 12:307-317
SHANE, S. H., WELLS, R. S. & WÜRSIG, B. 1986. Ecology, behavior and social organization of the bottlenose dolphin: A review. Marine Mammal Science. 2(1):34-63
WELLS, R. S. & SCOTT, M. D. 1990. Estimating bottlenose dolphin population parameters from individual identification and capture-release techniques. Report of the International Whaling Commission. Special Issue 12:407-415
WÜRSIG, B. & WÜRSIG, M. 1977. The photographic determination of group size, composition, and stability of coastal porpoises (Tursiops truncatus). Science. 198:755-756
WÜRSIG, B. & JEFFERSON, T. 1990. Methods of photo-identification for small cetaceans. Report of the International Whaling Comission. Special Issue 12:43-52
Right Whale Alert: Mother and Calf Off Flagler Coast Today
http://sointularipple.ca/2012/08/the-cetus-research-conservation-society-what-we-do/orca-with-fresh-prop-scar-1/#.Ux9BcSgUCZF
AVÍS LEGAL – Copyright © 2021 Tots els drets reservats.